Eivissa és internacional

Eivissa (Ibiza pels ignorants) és una fantàstica illa del Mar Mediterrani, un paradís conjuntament amb Formentera que és al costat. Els mesos d’hivern es queda dormida, amb poques possibilitats de gaudir d’un treball digne i estable. Els mesos d’estiu desperta, s’aixeca, duplica la seva població i colapsen l’autopista que l’esgarra de cap a cap. Però també, a l’estiu, es converteix en el referent (no un referent més) mundial. És a Eivissa on els DJs es fan populars a tot el món, on es presenta la música que els joves ballarem tot l’any als clubs, on es llueixen els cossos més espectaculars, on es presumeix de la moda més influent i on primer es proven el efectes de les noves drogues (els efectes de les velles ja els coneixem). Com anècdota, cada any almenys un britànic es mata intentant botar de balcó a balcó tot beguts per la matinada.

Els meus pares m’expliquen l’obligació d’emigrar a Alemanya, o Veneçuela, per aspirar a un futur econòmic digne. Els meus avis m’expliquen com emigraven a Cuba, o fugien de la fam amb un llaut (vaixell tradicional) fins Algèria (Àfrica). Els llibres d’història expliquen com Formentera fou un camp de concentració feixista (franquista) per la Guerra Civil espanyola. I la història popular, la història dels vencedors sobre els vençuts, explica com els rojos vengueren de fora i mataren a molts bons eivissencs conservadors.

La imatge correspon a la primera, i única, industria de l’illa: l’extracció de sal de Ses Salines, propietat de Salinera Española. Es ven com a producte de luxe a Brussel·les, la capital d’Europa. Jo l’agafo a grapats de la muntanya blanca que produeix Ses Salines.

Imatge publicada al Fotolog.