Es Madrid, monumentos y prostitutas

Ja sóc a Madrid, la capital de l’estat artificial espanyol. Una ciutat monumental que m’encanta per estar plena de gent que omple els carrers, amb grans edificis orgullosos de la seua arquitectura, seus de les empreses del capital més poderoses, llocs que cada dia apareixen a les notícies de la televisió, i tota mena de símbols que serveixen i són referència per a tot un país (encara que no siga el meu).

La majoria de les botigues de la ciutat, almenys en el centre, no tanquen al migdia. Totes són obertes per oferir els seus productes al client, i allarguen el seu horari fins quan ja es fa fosc. Però la majoria de botigues no són barates precisament, i els preus es pareixen molt a la meua estimada i cara Eivissa.

Però també té coses lletges, ben poc amagades, al mateix centre i davant la policia que passetja per casi tots els carrers. La prostitució, al carrer Montera per exemple, hi és present tot el dia. Matí i tarda les prostitutes s’ofereixen als vianants. Una situació desagradable per a jo, però m’ha sorprés el canvi respecte a altres ciutats que he visitat. He trobat que es dirigeixen a jo d’una manera molt directa, excessiva, i mica discreta: Hola cariño/guapo, ¿vamos a follar?. Però el que m’ha resultat violent és que hem tocassin, que passassin els límits del tacte i m’agaffassin el braç, i que m’intentassin posar la mà a l’esquena. No m’agradat mica mica.

Imatge publicadal al Fotolog.