Ous ferrats i bons propòsits

Quan comença un nou any tots feim una llista de bons propòsits. En el meu cas ja bastaria si deixàs de fer un grapat de males pràctiques. Aquest nou any, encara que sembli impossible, s’espera que encara siga més complet i complicat que l’anterior: més projectes a curt i mig termini, més implicació dins les entitats socials actuals, més dedicació a les feines assumides fins ara i, per supost aprimar-me com a objectiu primerenc.

Ja començam malament si m’he de menjar el plat de la fotografia: ous ferrats, patates fregides i xorís (o xoriço segons el meu diccionari Canigó). Però és necessari, la seua energia és imprescindible per enfrontar-me a un dia normal i qualsevol. El dia, encara que ho intento, continua només sent de 24 hores. Per quant una revolució i així aconseguir allargar el dia, o almenys la nit?

Fotografia publicada al Fotolog.