Netbook recuperat

A la fi, després d’una breu però tensa espera, he recuperat el meu petit netbook. Aquest petit ordenador, blanquet, sense unitat lectora de CD/DVD, s’ha convertit el meu acompanyant. M’acompanya a tots els meus compromisos laborals, i tampoc es separa de jo a la Universitat. A més, cada vegada més sovent, també està al meu costat als actes de transformació social (política) on participo.

Ja vaig comentar, via Twitter, que desde la meua tornada d’Eivissa, no hem deixava accedir al meu disc dur. Vaig provar tot tipus de ferramentes de recuperació, incloses diferents distribucions de Linux. Vaig arribar a conseguir recuperar l’estrucutra de directoris, però el sistema no hem deixava accedir-hi més endins. Fent dotzenes de proves, i perdent les corresponents matinades, vaig arribar a l’auto conclusió que havien fallat els drivers SATA necessaris per a reconèixer el disc dur. La solució passava per obrir l’ordenador i treure el disc dur però… aquesta acció rompia l’encara garantia vigent.

El netbook només té un any, encara està en període de garantia, i vaig preferir enviar-ho al servei tècnic. Ells mateixos, mitjantçant una empresa de paqueteria privada (HalconCourier), recolliren el netbook empaquetat, i ara me l’han tornat. Com ja suposava, han formatetjat i he perdut tota la informació que tenia dins la unitat d’emmagetzament. Ja estava mentalitzat, un servei de garantia no ofereix cobertura per a recuperar les dades, una qüestió que no han generat ells. És culpa meua, falta de responsabilitat, per no haver fet una còpia de seguretat (backup). Ara encara no n’he fet cap, però tots els esborranys i fitxers que manetjo tots els dies, estan allotjats al meu disc dur virtual de DropBox.

Fotografia publicada al Fotolog.