Vaga 8 de juny, no al tijeretazo

* El decretàs ha fet saltar per l’aire el dret a la negociació col·lectiva del personal de les administracions públiques. A l’octubre de 2009 es va signar un acord que, entre altres coses, suposava la implicació dels treballadors i les treballadores de l’Administració en l’esforç per eixir de la crisi, ja que es pactava una pujada del 0,3% per al 2010 i s’ajornava fins l’any 2012 la recuperació del poder adquisitiu que s’hagués pogut perdre en 2010 i 2011. Aquest acord –gens balafiador- ha estat trencat unilateralment pel govern, fet que suposa que, a partir d’ara, els acords que se signen, poden o no ser respectats

* Ens baixen el sou a tot el personal del sector públic. Amb una mitjana del 5%, suposarà en uns casos una disminució de 300 o 400 € al llarg del que queda d’any i, en uns altres, més de 2.000. Però el pitjor d’això, és que mantindrem el sou reduït en anys successius, sense que s’haja dit que quan isquem de la crisi recuperarem el que ara ens lleven. Paguem la crisi, però no participem en el repartiment de beneficis de les èpoques bones.

* La imatge dels serveis públics queda seriosament danyada. El retall brutal s’aplica en els salaris del personal de l’Administració, però també en els altres pilars de l’Estat del benestar com ara les pensions (es congelen), la dependència (se suprimeix el pagament retroactiu pels retards de l’Administració), se suprimeix el xec-bebé (es podia haver mantingut per a rendes baixes, per exemple) i ara s’està parlant de la sanitat (pagament per acudir a la consulta).

* La vaga és necessària perquè servirà per a demostrar a aquest Govern i a uns altres que li succeiran que els treballadores i les treballadores públics no estem disposats a acceptar retallades en els nostres drets i, menys encara, que es facen sense negociar. De l’èxit de la vaga del 8, dependrà que en el futur siguem o no la vidriola a la qual acudir quan es necessiten diners. Us recordem que la vaga general de 20 de juny de 2002, va servir perquè als pocs mesos es modifiqués la reforma laboral d’Aznar.

* És probable que en breu hi haja una vaga general, però la vaga en l’Administració és necessària, perquè som els principals afectats pel decretàs. De la mateixa manera que els treballadors i treballadores d’altres sectors es manifesten o participen en vagues quan s’incompleixen els seus convenis col·lectius, el personal de l’Administració ha d’eixir al carrer per a defensar el seu salari i el dret a la negociació col·lectiva.