No és el lloc, és la feina

Els meus companys es queixen dels llocs privilegiats on faig feina. M’envegen per a treballar al costat de la mar, o a distància desde Eivissa, davant l’Estany del Peix a Formentera, o rodetjat de mamalludes dones com a companyes.

El que no poden percebre és la dedicació de dilluns a diumenge, l’horari insuficient per a presentar un bon resultat, o els informes redactats dins un tren o a l’aeroport mentres esperes l’avió. L’exigència d’aconsenguir un resultat professional, per un modest i imprecís salari, i sense valorar les infinites e incomptables hores extres imprescindibles per a presentar la feina amb un mínim de qualitat.

Fotografia publicada al Fotolog.