Mai passa res

No, no ens coneixem. Hem coincidit poquíssimes voltes, totes han set intenssíssimes, però de veritat que jo no sé qui és ella i ella desconeix què sóc jo. És una de les poques persones que m’han conegut enmig del nombre més elevat de situacions límits, front a les dificultats més forçades i variades. Una de les poquíssimes persones que ha comprovat el meu comportament improvisat i la meua reacció més interna davant les decisions més urgents i revellants.

La primera vegada que ens coneguérem fou necessària la intervenció dels Mossos d’Esquadra, desde Barcelona fins a Girona la mateixa nit. La segona vegada no ens trobàrem físicament, però junts forçàrem el primer canvi de govern a la monocolor ciutat d’Elx. La següent vegada vaig cobrir el seu lloc de feina abans que ella mateixa! Tots dos teníem el nostre dia lliure, però a la feina ens retrobàrem. La següent, que jo recordi, cometérem damunt la sorra un grapat de delictes, sense coincidir la major part del temps. Ella hem va voler tornar la visita laboral, i va aparèixer a l’altra costat del vidre convertint-se en la protagonista d’una reunió on no hi era convidada i no hi tenia res a dir. La penúltima un cotxe de la policia es va interposar entre nosaltres, i el cordó policial va impedir que tots dos ens prenguéssim una merescuda canya. I la darrera, quan esperàvem que passarien coses però que en cap cas superarien a les anteriors, patirem la ruptura de les Illes Balears i visquérem un nou episodi del drama al País Valencià mestres escoltàvem Orxata Sound System.

Sembla mentida, hauria de ser impossible, però la propera ja promet que superarà les barbaritats de totes les anteriors. És ben segur que així serà, però ja no ens podem imaginar com.

Fotografia publicada al Fotolog.