Derecho a vivir

Derecho a vivir

Aquest llençol penja de la porta de l’església més important de la ciutat de Sevilla. Una pancarta, autoritzada, a l’entrada del temple dedicat a la religió cristiana catòlica. Una religió que es dedica a fomentar la seua pròpia ideologia, a interferir en els debats que tenen els representants polítics al Congrés dels Diputats. Un temple, que s’autodefineix com la casa de tothom, i que reb mil·lions i mil·lions d’euros amb ajudes públiques i subvencions, interfereix directament sobre els debats polítics de la societat que l’envolta.

La religió catòlica no es conforma en utilitzar tots els canals de televisió i ràdio que són de la seua propietat. A més, utilitza els simbòlics temples religiosos, que formen part del patrinomi artístic, arquitectònic i històric de tota la ciutat, per a dir la seua en el debat polític del dia. Sense oblidar tots els diaris que també són seus, i la pressió diplomàtica d’un petit país europeu on la llei és la religió.

S’autoritza una pancarta per a rebutjar la regulació per llei de les condicions legals per a poder practicar un avort. Es reivindica una posició contrària a les decisions del Parlament democràtic de l’estat espanyol. I es fa utilitzant la pròpia façana del temple. Aquest fet no incompleix ninguna llei? Sé cert i segur que no es pot penjar una pancarta reivindicativa a qualsevol lloc, i molt menys sobre les parets d’una església. Si ho fas, ben segur que als pocs minuts la policia local retira la pancarta, sigui quin sigui el seu missatge.

Fotografia publicada al Fotolog.