Religió

La religió demana temples monumentals pagats amb els diners dels creients, però de propietat privada de la pròpia església. La polèmica amb les religions minvaria si només es financiassin amb la butxaca dels seus fidels, però també demanen i reben ajuts mil·lionaris de fons públics, dels impostos que pagam tots, fidels d’aquesta religió, d’una altra o de cap. S’excusen amb seua feina humanitària, amb la seua vocació d’ajut social, però quan aquest ajut es compensa econòmicament pel preu que val, no és una ajuda de bona voluntat, és un negoci, una transacció econòmica.

Les religions competeixen entre elles per aixecar els temples més espectaculars, passetjar-se amb els ornaments més luxosos, i així demostrar la potència econòmica d’aquella religió per damunt de la resta. I en un món capitalista, on el que es valora és quants diners tens a la butxaca, les religions acaparan tot el possible per ser elles les qui disposin de major patrimoni. La fe no es demostra per la convicció de defensar els arguments que defensa la teua religió, però si per l’aportació econòmica que fas al platet.

La fe es defensa amb suposats arguments, amb explicacions teològiques sense fonament científic. L’evidència mostra que no és possible el que explica i defensa la religió, però els seus fidels s’ho creuen, accepten com a veritat miracles que s’han demostrat senzillament falsos. Si només fossin afectats els creients, seria dolent, però no perjudicaria a la resta de la gent. Però, les religions intenten convèncer als damés de les seues mentides, i intervenen als debats públics i polítics de la societat per intentar influir el més possible en la ideologia.

Fotografia publicada al Fotolog.