Més Diario de un AntiMenfotista

Després d’omplir el Fórum del FNAC amb la presentació del seu llibre Diario de un AntiMenfotista, Daniel Simón continua amb les presentacions. Aquest dissabte 31 d’Octubre a les 19h la Seu d’Esquerra Unida d’Alacant (Carrer Pintor Murillo 37).

El llibre Diario de un AntiMenfotista és la recopilació de les seues primeres 100 columnes al Diario La Verdad. Totes dedicades a la cultura alacantina, i més de la meitat amb ell com a voluntari còmplice, col·laborador o promotor. Dins hi llegiràs articles dedicats a la música hiphop, als curtmetratges i als llargmetratges, als concerts que es programen a la ciutat, a les conferències que s’ofereixen a la Seu Universitària, i als protagonistes que generen i l’exalten la cultura a la ciutat d’Alacant.

I tot escrit desde el seu punt de vista subjectiu i personal: esquerranós i alacantonista

Imatge publicada al Fotolog.

Jornadas por la Igualdad

Entre el 3 i el 6 de novembre, desde Universitaris Progressistes, hem organitzat les 2as Jornadas por la Igualdad. La Comissió Feminista, obsessionada (amb raó) a superar la societat patriarcal mitjantçant l’empoderament (empowerment) de la dona, presenta un programa completíssim per a totes les universitàries.

Tot i això, a qui més faria falta seria als joves universtaris, que encara reproduïm molts dels tics d’aquesta societat masclista i dominant. La Comissió Feminista d’UP, formada principalment per dones, no exclou la participació dels homes.

Per a poder participar-hi, i reclamar 2 crèdits de lliure elecció, t’has d’inscriure abans al CEM (Centro de Estudios de la Mujer) de la Universitat d’Alacant. Però, si no et va bé, també pots optar per un certificat de l’ICE (Institut de Ciències de la Educació) equivalent a 20 hores.

Fotografia publicada al Fotolog.

Consell de la Joventut d’Alacant

El Consell de la Joventut d’Alacant, un consell local, és referent al País Valencià. Per a mantenir la imparcialitat, no permeten que els partits polítics formin part de la seua Permanent. Continua defensant, dins el Consell de la Joventut autonòmic de la Comunitat Valenciana, el nom del País Valencià com a símbol d’identitat i no submissió. Cada any organitza la Setmana Jove de la Joventut, per a commemorar el dia Internacional de la Joventut. La seua presidenta, i la majoria de la Permanent, són dones organitzades i molts actives. I a seua relació amb la Universitat és privilegiada, coordinant un grapat d’activitats amb totes les associacions de joves universitaris.

La prova més evident de la seua bona feina és l’augment del nombre d’associacions juvenils, i la seua permanent presència als carrers de la ciutat d’Alacant. Encara que és un consell local, per ser el Consell de la Joventut de la capital, promouen la creació de consells locals de joventut a totes les comarques de l’Alacantí. Els consells locals són una eina imprescindible, i una bona notícia, per a tots els joves.

I totes les coses, tots els compromisos i objectius, totes les propostes i activitats, les compleixen amb l’alegria que mostra la fotografia d’avui. La fotografia es correspon amb la XI trobada del Triangle Jove, a Sant Feliu de Guíxols (Girnoa).

Imatge publicada al Fotolog.

Yes she can!

És titulada universitària, però la crisi econòmica afecta a tota la classe treballadora. Poca feina va trobar, mal pagada i precària. Per aquest motiu va decidir enfilar-se i preparar unes oposicions. Treballant i estudiant al mateix temps, perquè és necessari treballar per a sobreviure, ha aconseguit superar les opos a la primera! Enhorabona! Ara espera rebre el seu destí i si és possible que estiga dins la provincia d’Alacant.

Però l’èxit més rellevant, la complicació més gran superada, es aprovar l’elemental i el mitjà de valencià en menys de mig any. Ella és de Zamora, ha estudiat i treballat a Madrid, i no porta més d’un any a Alacant. Yes she can!

Imatge publicada al Fotolog.

Benetússer

Benetússer es una petita població del País Valencià, a l’Horta Sud, de quinze mil habitants. Està a només a 5 km de la ciutat de València, i encara forma part del denominat cinturó roig que volta a la ciutat de Valencià.

La setmana passada, el col·lectiu local d’Esquerra Unida va organitzar un homenatge al poeta Marcos Ana. L’objectiu, a més de presumir del compromís entregat del poeta, fou també un homenatge als milers de persones empresonades per la dictadura franquista, i donar una passa més per a recuperar la memòria històrica dels qui es sacrificaren per la llibertat, la justicia i la república.

Què feien els companys Joves de Benetússer a la ciutat d’Alacant? Aquest cap de setmana hem organitzat una Trobada de Joves de tot el País Valencià. L’hem dedicat a elaborar el material de propaganda que farem servir els propers mesos per a reforçar la visibilitat del nostre missatge: radicalment d’esquerres i profundament anticapitalista.

Imatge publicada al Fotolog.

Mig Any a Sant Vicent del Raspeig

Les festes de Moros i Cristians, a la majoria de pobles del País Valencià, són la festa major de cada poble. A les comarques del sud, la festa de Moros i Cristians més popular i contundent són les festes d’Alcoi, no les de la capital Alacant. La festa de Moros i Cristians que jo conec són les de Sant Vicent del Raspeig, on s’ajunten el major nombre de bons amics que jo conec.

Les festes de Moros i Cristians, oficialment, no duren més d’una setmana l’any. Però es viuen tant, es senten tant endins, que també es celebra el Mig Any. Al Mig Any cada una de les colles (les comparses) també desfilen pels carrers de la ciutat o el poble, però només amb els vestits de guerra. Aquests vestits són molt menys espectaculars, però més còmodes de portar i sobretot moltíssim més econòmics.

A Sant Vicent del Raspeig, per a celebrar que només falta mig any per a tornar a disfrutar dels Moros i Cristians una altra vegada, s’ajunten tots a un solar buit. Posen un gran escenari amb música a tot volum, i cada colla ofereix barra lliure pels seus membres. La fotografia mostra als companys de la comparasa dels Abbasires, ballant una cançó de desfilada mora.

Imatge publicada al Fotolog.

Cherokee Pub Tavern

Tothom tenim el nostre punt de trobada, el lloc on quedam quan no sabem molt bé on anar, quan encara no hem definit què farem a la tarda que comença o la nit que s’espera. En aquest lloc, que generalment sol ser un local cobert, sabem que segur seguríssim que ens trobarem a algun amic. I és molt possible que ens hi trobem uns quants i, junts, comenci la festa.

Cherokee Pub Tavern és un petit local del Centre Històric d’Alacant, conegut popularment com El Barrio, molt aprop del famós Desdén, un altra local que és punt de trobada dels i les estudiants que visiten la ciutat com Erasmus. El Cherokee Pub Tavern ofereix una selecció, molt ben triada, de la millor música rock que pugues escoltar. La seua televisió té el costum d’emetre pel·lícules de por i de ciència ficció. Per culpa de la crisi econòmica, els dijous, l’amo del local et convida a la primera cerversa. Però el seu tret més caracaterístic, la principal qualitat que diferencia el Cherokee Pub Tavern de la resta de locals, és oferir cervesa de cirera (cereza) de barril, no de botella com els altres pubs. Però entre nosaltres té un nom diferent, si demanes la cervesa de cirera com a jugo de jumibaya, obtindràs un gran sonmriume de l’amo David Rubio.

El Cherokee Pub Tavern és el lloc de trobada dels companys de l’associació Universitaris Progressistes, els amics d’Unicómic, els membres les entitats que participem al Consell de la Joventut d’Alacant, els qui treballam al CAMON, alguns aficionats a l’Hèrcules C.F., i damés bona gent. Ens hi trobarem el proper divendres? Si no pots venir, segur que ens hi veiem el dissabte.

Imatge publicada al Fotolog.

Clan Cabaret

Clan Cabaret és una cafeteria, un lloc de trobada per a conversar amb les amigues i els amics. Clan Cabaret és una sala d’exposicions, on els artistes més o menys amateurs exposen el seu art i el seu punt de vista de la realitat distorsionada que els envolta. Clan Cabaret es un teatre, on podem disfrutar de monòlegs, sainets, projeccions de curtmetratges, performans i altres propostes culturals que probablement no trobaries dins els circuits més comercials. I Clan Cabaret també és una sala de festa, on disfrutam de la música desde les 3 de la matinada, quan tanquen El Barri, fins a les 8 del matí, quan ja comença a sortir el sol.

La fotografia correspon a Josep Pedrals i Gonzalo Escarpa, dos poetes que ja participaren al CAMON dins el cicle Palabras Habladas (Spoken Word). Foren convidats dins el 1er Festival del Humor de Alicante, i ens presentaren l’espectacle Cunilingüismo. Fou una lluita entre un poeta català i un poeta madrileny, una superació amb les millors lletres i el major nombre de rialles. Per cert, va guanyar el poeta català (Josep Pedrals) amb el seu poema ple de formatge.

Imatge publicada al Fotolog.

Hamburguesa no fast food

Hi ha hamburgueses i hamburgueses. Carn picada que es cuina a un restaurant de fast food, o carn picada que es mescla dins un restaurant del centre històric de la ciutat.

L’hamburguesa de la fotografia s’anomena Americana, i ens la menjàrem al restaurant Tribeca de ElBarrio, a Alacant. L’obligat bocí de carn de vadella picada, truita d’un ou per damunt, tomata, tires de ceba i rodanxes de cogombre. Un clàssic, amb quètxup i mostassa, segons el gust de cada un.

Imatge publicada al Fotolog.

No és el lloc, és la gent

Aquest cap de setmana ha set ben complet, i molt divertit. Segons si la feina es complica més o menys a tuCAMON, a partir de les 22h (o les 23h, o la 1h), VicenteJuan de dia es converteix a VicenteJuan de nit. El lloc condiciona la companyia, però qui fa una nit memorable o no són tots els qui t’acompanyen, no el lloc. No estic amb la mateixa gent, ni faig les mateixes coses, a Sant Vicent del Raspeig, a Mutxamel o a la capital provincial i provinciana d’Alacant. Però a tots aquests llocs, i alguns altres, m’acompanyen els qui jo considero els meus bons i divertits amics, amb els qui estic més tranquil i còmode a la vegada.

Aquestes setmanes hem rebut la tornada d’Irene García, professional del Reiki, i dona alliberada que ha descobert un nou món d’experiències que esperen ser experimentades. Una feliç visita que esperam es repeteixi més sovent.

Imatge publicada al Fotolog.