Primer episodio de una serie de vídeos de humor, rodados con muy pocos medios pero muchoa ilusión, sobre la Convocatòria Ciutadana del País Valencià. En este primer vídeo os animamos a participar en la Convocatòria Ciutadana para salvar la ciudad de Alicante.

Profundo agradecimiento a José Ramón Samper, por su necesaria colaboración. Al protagonista del vídeo, Daniel Simón Pla. Y a los actores cómplices Jarry Reyes, Belén Boix y Vicente Juan.

Ángeles Cáceres, periodista y escriptora, recentment premiada amb el VIII Premi Maisonnave per la Universitat d’Alacant. El motiu? El seu compromís amb els valors cívics i democràtics, i la defensa dels drets i llibertats, l’educació i la cultura. Nascuda a Madrid, desde 1971 escriu pel Diari Información.

Ángeles Cáceres ha decidit implicar-se encara més en la ciutat que l’acull i ella estima, Alacant. Per aquesta raó s’ha compromés amb la Convocatòria Ciutadana, llançada per Esquerra Unida del País Valencià, per aconseguir canviar el mal govern de la ciutat d’Alacant, recuperar la força i la coherència de tota l’esquerra, i netetjar tot el País Valencià de corrupció.

A la fotografia, presa a l’Auditori de Comissions Obreres de la ciutat d’Alacant, l’escolten amb molta atenció Miguel Ángel Pavón (Portaveu local d’EUPV), Marga Sanz (Coordinadora d’EUPV) i José Luís Fernández Cabello (Coordinador local d’EUPV).

Fotografia publicada al Fotolog.

Nosaltres junts? No, nosaltres no hem gravat cap vídeo per a promoure la participació a la Convocatòria Ciutadana. Nosatres, i José Ramón Samper, estàvem a la seu d’Esquerra Unida d’Alacant un dia festiu per casualitat. Nosaltres no penjarem cap vídeo on siguem els protagonistes de res. Nosaltres no hem gravat res de res perquè no sabem manetjar, i tampoc tenim, cap càmera de vídeo.

Si, és cert, el dijous es presenta la Convocatòria Ciutadana a Alacant, a la capital de les comarques del sud del País Valencià. Si, és cert, a les 19:30h es projectarà un vídeo amateur realitzat per les companyes i els companys que s’interessen per la Convocatòria Ciutadana. És veritat, no ho negaré, segur que abans es pot veure el vídeo pel YouTube i el Facebook. T’el perdràs?

Fotografia publicada al Fotolog.

El Tribeca és una hamburgueseria del casc històric d’Alacant, al Barrio. Un restaurant tradicional, habitual dels joves, on una bona hamburguesa casolana es pot combinar amb cervesa. El preu és normal, i és un lloc ideal per a després començar la festa pel Barrio.

La companyia és el millor, sempre seleccionada entre els elements més rellevants, i extranys, que conviuen a la ciutat d’Alacant. T’apuntes? No és necessari que siga dissabte per a fer un mos.

Fotografia publicada al Fotolog.

A Alacant, a les tantes de la matinada, quan ja tanca tot el Barrio, és una hora per a decidir si aturar o continuar. Si vols continuar, pots triar entre la música indie de l’Stereo, la música dels vuitanta al Clan Cabaret o el reaggeton al Port.

Si tries aturar, pots anar-t’en a l’aturada del taxi, esperant innocentment a aconseguir un taxi buit, partir caminant cap a casa si vius a la capital de les comarques del sud (Alacant), o fer un mos per anar-t’en a dormir amb la panxa plena.

Si tries fer un mos, tens unes quantes opcions per triar. La més coneguda és el Kuka’s, on tothom reconeix que s’hi mengen les millors hamburgueses. Però, si vols tastar els millors entrepans (sandwichs), per la matinada a reobert el Bisila. Entrepà de pitera de pollastre, amb pernil dolç, formatge fus i tomata. Com acompanyament, voluntari, maionesa i les salses que vullguis.

Fotografia publicada al Fotolog.

La imposició de l’Espai Superior d’Educació Superior (EEES) al sistema universitari espanyol, la privatització encoberta nomenada també com a procés de Bolonya, va provocar l’agitació de molts alumnes preocupats per la universitat pública. Per part dels alumnes, a totes les universitats es va exigir molta més informació, l’aturada del procés, la celebració d’un debat obert i públic i la convocatòria d’un referèndum per a permetre decidir a tota la comunitat universitària, l’afectada directa que res pot dir i molt menys decidir.

Com és habitual, fou Barcelona qui va encapcelar el rebuig al procés de d’imposició i privatizador de Bolonya. Ocuparen edificis universitaris, manifestacions pels carrers de la capital dels Països Catalans i, fins i tot, una tremenda vaga de fam per a cridar el més fort i pacíficament possible. Com tots ja sabeu, els companys foren desallotjats a cops de porra per la policia repressora i autonòmica.

Però a les comarques del sud del País Valencià, a la provincia d’Alacant, els alumnes també ens mobilitzàrem per a mostrar el rebuig a tot el procés de Bolonya. Concentracions, manifestacions i, el més espectacular, bloquetjàrem tot un dia l’edifici del Rectorat. Però fèrem el pitjor malson dels nostres enemics, donàrem la passa: ens presentàrem a les eleccions i, com era evident, rebèrem el suport majoritari dels alumnes i guanyàrem.

La forma assembleària, la més democràtica, també és la més sacrificada. I encara que guanyàrem, no aconseguirem la majoria absoluta per a poder ocupar i netetjar tots sols la corrupció que ara controla i domina el Consejo de Alumnos de la Universidad de Alicante. I per això ara estam de trobades, converses, debats i decisions per a pactar, acordar i junts guanyar el Consell d’Alumnes contra l’stablishment.

Fotografia publicada al Fotolog.

És costum, quan tenen uns quants dies lliures, travessar la Península Ibèrica sencera amb cotxe. La majoria d’espanyols no han agafat cap avió, o només un o dos a la seua vida. I en canvi, la majoria d’illencs agafa l’avió almenys dos o tres voltes a l’any. D’Alacant a València, de València a Madrid, de Madrid a Bilbao o a Màlaga,… les distàncies no es medeixen en kilòmetres, es mesuren per hores que tardes en cotxe a fer-les.

El tren és diferent. La Península Ibèrica està centralitzada també per la xarxa de ferrocarrils. Si vols anar a qualsevol punt de l’Estat Espanyol, on vullguis, has d’arribar fins a Madrid. Després, desde Madrid, pots agafar un tren (o un avió) a qualsevol punt del territori ibèric.

El tren sol ser bastant més econòmic que l’avió. Les companyies low cost connecten aeroports poc freqüents, que requereixen un posterior desplaçament en autobús fins les ciutats grans. I mentrestant, els espanyols continuen preferint el cotxe particular.

Fotografia publicada al Fotolog.

Alacant es considera, encara, una capital de provincia provinciana. Sempre envejosa de València, acomplexada de Catalunya com tot el País Valencià, i mirant de reüll la potència de la veïna Múrcia. Però…

Alacant és capdavantera en el nou estil musical Hip Hop, amb Nach com a principal referent. L’espai tecnològic i d’avantguarda cultural CAMON creix a Alacant i ja s’exporta a Madrid. La societat alacantina s’organitza i es mobilitza per a reclamar una ciutat més ambiciosa.

Una mostra de les noves propostes més destacades, una de tantes, és la constitució de l’associació ADWA (Asociación de Desarrolladores de Alicante). Aprofitant el caliu generat per CAMON, amb l’experiència dels professionals digitals que treballen a Alacant, la societat s’organitza per oferir més i millor.

Fotografia publicada al Fotolog.

Aquesta setmana ha començat el dilluns amb la xerrada Palestina. La destrucción del otro: manual de instrucciones. Un punt de vista diferent als dels grans mitjans de desinformació, a la seu d’Esquerra Unida d’Alacant, a càrrec de Santiago Alba: escriptor, periodista i expert en el món àrab. Però reconegut per tots com un dels guionistes del programa de la televisió pública espanyola La bola de cristal.

Aquest ha estat el segon acte retransmés, en directe, pel Twitter http://twitter.com/esquerraunida i pel Facebook http://www.facebook.com/esquerraunida. El primer fou la visita de Cayo Lara a Alacant, la capital de les comarques del sud del País Valencià. El segon acte ha estat la xerrada de Santiago Alba, dedicada a Palestina.

Alguns dels tweets (missatges d’un màxim de 140 caràcters) llançats durant la xerrada foren:

“Cuando a un niño de Gaza se le pregunta q hay en el cielo, nunca contesta las estrellas. Contesta q hay Helicópteros Apache o F16″.

“Lo q están haciendo los nazis es lo mismo q han hecho los europeos con otros pueblos de la Tierra. Sólo q esta vez las víctimas son europeas”.

“La única persona que en #Irak ha tenido un juicio, aunque fuera injusto y un atropello, fue Sadam Hussein. Los muertos por los bombardeos no”.

“Se puede bombardear un país y volver a casa a cenar con tus propios hijos. Sin incumplir ningún mandamiento, con cobertura legal.”

“Existen actuales estremecedoras similitudes entre el antisemitismo del nazismo y la actual islamofobia. Basta con cambiar judío por musulmán”.

“La ONU es un instrumento del imperialismo, pero debe mantenerse para q los pueblos oprimidos recuerden que tienen derecho a resistir.”

Fotografia publicada al Fotolog.

Uns dies més tard del meu aniversari, després de tornar del meu petit viatge a Madrid, vaig celebrar amb els meus companys l’aniversari. Després de tancar les portes de tuCAMON, ens anàrem a sopar al restaurant Bruno Carusso, enmig del centre històric d’Alacant.

Feia uns dies també havia estat l’aniversari del nostre company i gran professional SirdeJota, i els amics aprofitaren per a fer-nos un regal a tots dos. Per a ell, una camiseta de The Goonies. Per a jo, una camiseta dedicada a la Guerra de les Galàxies I want to break Free. Totes dues camisetes comprades a la botiga PuntoPop. Moltez graziz!!

Imatge publicada al Fotolog.