Aquest cap de setmana celebràrem el XXè aniversari del Cherokee Pub Tavern. El local s’omple cada cap de setmana, però és la primera vegada que hi veig a més cambrers ajudant a l’amo David. També és la primera vegada que veig al company sortir de darrera la barra del bar i oferir-nos un boníssim i dolç pastís. Les bones llengües diuen que ni de conya el va fer ell, el va cuinar la seua parella.

Després de publicar aquesta fotografia, on David mostra la seua millor cara, és possible que deixi d’anar al pub en unes setmanes. L’excusa és que parteixo cap Eivissa en Nadal. La veritat és que David podria executar alguna represàlia per haver publicat aquesta imatge on hi apareix tant guapo . El que no mostra la fotografia és que estava totalment afònic, sense veu. Molta festa? Com sempre!

Fotografia publicada al Fotolog.

El Triange Jove són diferents trobades que féim les entitats juvenils que participam dins els Consells de la Joventut autonòmics de Catalunya (CNJC), País Valencià (CJCV) i Illes Balears (CJIB). Enguany s’ha fet a Sant Feliu de Guíxols i les joves associades d’Eivissa hi estam presents i molt ben representats.

L’associació 8 d’agost s’ha encarregat de coordinar als membres del Consell Insular de la Joventut d’Eivissa (CIJE), que participam dins el Consell de la Joventut de les Illes Balears a l’XI Trobada del Triangle Jove. Associats d’Universitaris Compromesos (jo mateix), la Colla de Dimonis d’Eivissa, la Comissió de Festes de Santa Maria, les Joventuts d’Esquerra Republicana i les Joventuts Socialistes.

Aquesta onzena trobada s’ha dedicat a Crisi i canvi al model econòmic actual. La ponent de la Mesa de Debat dedicada a les Cooperatives, com a nou model de producció econòmica, fou també eivissenca.

Imatge publicada al Fotolog.

L’anterior volta que una guapa menorquina i un eivissenc ens trobàrem, fou a la monumental ciutat de Madrid. La següent vola que un eivissenc i una menorquina ens hem retrobat ha set a Sant Feliu de Guíxols (Girona). Per enmig, cada un pel seu compte, hem passetjat per Mallorca, Murcia, València, Barcelona, Madrid, casi Toledo i casi Frankfurt.

No ho podem evitar. Els activistes som uns cul remena que volem estar als llocs on es prenen les decisions. No per decidir només nosaltres, però si per decidir-ho quanta més gent millor. I, per suposat, sempre sempre per reivindicar més contundència, més compromís, més exigència i autoexigència.

Ja no falta tant per a final d’any, però encara ens queden un grapat de fórums, unes quantes trobades, un parell d’assemblees, i un fart d’actes on ens vorem, colze a colze, esquena a esquena i cara a cara. Sempre amb el puny aixecat a l’aire i un somriure per davant.

Imatge publicada al Fotolog.

Divendres 23 d’octubre

13.00h Concert a s’Alamera
21.00h Sopar per la llengua al restaurant Can Bernat (20 €), amb ll’actuació de Biel Majoral i Delfí Mulet
Venda de tiquets a l’Institut d’Estudis Eivissencs i Llibreria Mediterrània

Dissabte 24 d’octubre a s’Alamera

Punt de trobada: estàtua Vara de Rey
17h Tallers per a infants i adults. Preparació de la cercavila
18.30h Sortida de la cercavila (capgrossos, dimonis, músics…)
19.15h Lectura del manifest
19.30h Concert amb Rock Garage
20.30h Correfoc amb les bruixes i dimonis Es Mals Esperits (Eivissa), els dimonis Enfocats (Mallorca)
21h Concert amb Gerard Quintana

Ja portam 6 anys de Correllengua!!!!

Per les meues responsabilitats, laborals i acadèmiques, no puc visitar la meua terra, la meua casa, totes les vegades que jo voldria. Els meus amics, i les meues amigues, coneixen la meua anyorança i el meu patiment.

Ella m’ha regalt el disc de Ressonadors, i original! Moltíssimes gràcies! Ressonadors és un projecte musical, fet realitat, per a recuperar les cançons tradicionals d’Evissa i Formentera. Per aconseguir-ho han triat les cançons populars més conegudes, les han recolzat amb música contemporània i les canten els artistes de més renom a les illes Pitiüses.

La meua cançó preferida és Flors de baladre, recuperada pel ex-cantant de Sopa de Cabra, i ara resident a Eivissa, Gerard Quintana. Flors de baladre en tu torrent, no es venen, per deu ni per cent. Visca Eivissa!!!! (i Formentera!!)

Ja sóc a Madrid, la capital de l’estat artificial espanyol. Una ciutat monumental que m’encanta per estar plena de gent que omple els carrers, amb grans edificis orgullosos de la seua arquitectura, seus de les empreses del capital més poderoses, llocs que cada dia apareixen a les notícies de la televisió, i tota mena de símbols que serveixen i són referència per a tot un país (encara que no siga el meu).

La majoria de les botigues de la ciutat, almenys en el centre, no tanquen al migdia. Totes són obertes per oferir els seus productes al client, i allarguen el seu horari fins quan ja es fa fosc. Però la majoria de botigues no són barates precisament, i els preus es pareixen molt a la meua estimada i cara Eivissa.

Però també té coses lletges, ben poc amagades, al mateix centre i davant la policia que passetja per casi tots els carrers. La prostitució, al carrer Montera per exemple, hi és present tot el dia. Matí i tarda les prostitutes s’ofereixen als vianants. Una situació desagradable per a jo, però m’ha sorprés el canvi respecte a altres ciutats que he visitat. He trobat que es dirigeixen a jo d’una manera molt directa, excessiva, i mica discreta: Hola cariño/guapo, ¿vamos a follar?. Però el que m’ha resultat violent és que hem tocassin, que passassin els límits del tacte i m’agaffassin el braç, i que m’intentassin posar la mà a l’esquena. No m’agradat mica mica.

Imatge publicadal al Fotolog.

Aquest estiu, just haver recuperat la llibertat, ho he aprofitat per viatjar. Per tot on m’ha convidat, per tot on m’esperaven amb els braços oberts i per tot on jo ja sabia que hi havia bona gent. He fet llargs trajectes en cotxe i en autocaravana, i he volat amb companyies low cost per travessar tot Europa o la mar. He visitat Brussel·les la capital d’Europa, Madrid la capital de l’estat espanyol, Eivissa sa meua estimadíssima casa, Menorca un paradís dins el Mediterrani, València a la Ciutat de les Arts i les Ciències, Toledo anterior capital de l’imperi espanyol i Tarragona al parc d’atraccions Port Aventura.

Aquesta semana ja he programat un nou viatge, una tornada a Madrid, però aquesta vegada uns quants dies més. Dins l’agenda bull La Noche en Blanco, una nit on tota la Madrid cultural és oberta per a tothom. Però també vull visitar referents de la cultura d’avantguarda i la tecnologia, com MediaLab Prado, La Casa Encendida o el diumenge al Rastro. Ens hi trobarem?

Imatge publicada al Fotolog.

Et conviden a menjar a casa dels amics, i et fas un fart de menjar. Surts al carrer per a menjar a un restaurant, i et fas una bona platada. Però, si menges a casa de la familia, es fart és brutal i no s’acaba mai. Si t’acabes es tercer plat, apareix un quart o t’obligen a repetir. Però menjar-se tota aquesta safata només és possible si la cuina és casolana, que ho és, i està boníssim, que ho estava.

Una vegada que acabes totes les visites, que ja has vist i abraçat a tothom, quan ja has menjat a totes les cases,… ja pots tornar a començar i repetir es recorregut. Si ho fas, et tornen a obrir ses portes amb es braços oberts i ses olles plenes de bon menjar. Queda temps per intentar l’operació banyador?

Imatge publicada al Fotolog.

S’han acabat les meues vacances. Oficialment, com a membre de la classe oprimida, explotada i treballadora, ja he esgotat el meu mes de vacances que hem correspon per any treballat. Però la fi de les meues vacances no significa necessàriament el final dels meus viatges. Per aquest cap de setmana he programat una visita a Toledo, on es celebren les seues festes patronals. I pel final de mes volem pujar fins a Tarragona per a disfrutar de Port Aventura. Yahoo!!

Dins la feina, que les vacances d’un s’acabin significa que les d’un altra company comencen. Els dos qui visitàrem Eivissa aquest estiu, ja tornam al nostre habitual horari laboral. I els dos que ens han cobert els llocs, és ara quan disfrutaran del seu merescut descans i les seues esperades vacances. Un m’acompanyarà fins a Port Aventura, i l’altra avui mateix ja parteix cap a Fez, al Marroc. Bon viatge, fantàstiques vacances i meravellós estiu per a tots!

Imatge publicada al Fotolog.

Com pots comprovar, tenc una malaltissa obessió pels postres. Probablement és perquè compartim la dolçor com a principal adjectiu. La meua segona prioritat són els menjars casolans, els fets a casa per la familia. I, si és possible, els plats tradicionals, el menjar típic de la terra on m’estic menjant el plat.

He de confesar que no tots els plats que he publicat en aquest Fotolog els he cuinat jo. En molts hi he ajudat, amb més o menys complicació. Però si que els he tastat tots. La imatge correspon al darrer postre fet i menjat abans de partir d’Eivissa cap a la Península ibèrica i espanyola: una senzilla coca de formatge amb melmelada de gerdó (frambuesa) per damunt. Dolcíssima! Riquíssima! Boníssima!

Imatge publicada al Fotolog.