La costum de fer tapes, molt comuna al sud de la Península Ibèrica, s’ha estés per a tota la Península Ibèrica i les Illes (http://anardetapes.cat). La varietat de tapes és enorme, adaptades al gust de cada un, i el seu preu s’ajusta a la majoria de butxaques. Tot i això, hi ha una sèrie de tapes comunes, molt habituals, que solen demanar-se casi sempre: tapa de truita, una de patates coents, la sempre present ensaladilla russa i… una tapa de polp!
Altres tapes hem semblen espantoses, com és la de sobrassada (comprada, per untar i a més mallorquina). O que omplen poc, com pot ser la de formatge. Un altre tema és si acompanyar la tapa amb un got de vi, una botella d’aigua o una canya. I per tu, quina és la teua tapa preferida? I amb quina beguda l’acompanyes?
Cada dia, molt sovent matí i tarda, al CAMON oferim una nova activitat vinculada amb el cinema, la fotografia, la informàtica, internet, la solidaritat, el medi ambient, la música, l’art,… La proposta es combina amb periòdiques exposicions a la mateixa sala, que utilitzen el suport tecnològic per a presentar les mostres més avantguardites. S’hi sumen almenys un concert setmanal de música, la majoria futures promeses de la música pop, indie i hiphop. S’ajunta una interessant proposta formativa, amb cursos oficials d’Apple i tallers per manetjar eines professionals d’edició de vídeo, audio i disseny gràfic.
A la fotografia d’avui m’acompanya Ícaro Moyano, Director de Comuncació de Tuenti. Segur que coneixes Tuenti, la xarxa social espanyola que sobretot triomfa entre les universitàries i els universitaris. El que potser no sabies és que ja ha superat a Google España en el nombre de visites, que és la pàgina web més visitada a l’Estat espanyol. Les seues xifres ja no es mesuren en milers, ho fan en mil·lions per dia o per mes.
Davant la típica pregunta del futur de Tuenti, Ícaro va destacar els dispositius mòbils (telèfons) com la línea d’atenció prioritària. Va apostar per la tèndencia local dins la xarxa, amb atenció preferent al teu entorn més proper. I també va anunciar, als propers mesos, un canvi considerable en el mercat dels cercadors de internet més populars (Google i Bing). Els cercadors passaran de localitzar pàgines emmagatzemades (el passat), a trobar els temes que es tracten al moment (el present), com ja fa Twitter per exemple.
Com a cloenda de la sessió, ben convençut, Ícaro Moyano va defensar que és moltíssim més rentable invertir en persones, en el talent, que en servidors per a sostenir l’augment del tràfic. Desde Tuenti volen reclutar als millors programadors, d’Espanya i del món sencer, paguen pel talent per davant de les màquines.
El Museo Thyssen Bornemisza fou inagurat pels reis de l’Estat Espanyol l’any 1992. Es troba al Paseo del Prado, dins el privilegiat centre de Madrid, molt prop del Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol. El museu s’omple amb la colecció permanent de Carmen Thyssen-Bornemisza, que a partir dels any 80 es va dedicar a l’adquisició compulsiva d’obres d’art com a coleccionista.
Hi ha mols quadres diferents, la majoria religiosos, de pintors alemanys, holandesos i italians sobretot. Personalment m’agradat més la pintura més moderna: l’art abstracte i el pop art. La gran majoria de pintors que s’exposen ja són morts, però Monet, Picasso o Dalí són immortals i impresionants.
Una sorpresa molt agradable és trobar-me els folletons d’informació traduïts a les llengües oficials de l’Estat Espanyol: castellà, català, èuscar i gallec. En un museu és lògic, però he lamentat no poder fer cap fotografia al seu interior, encara que no fos a cap de les pintures exposades.
vXdonloader es un programa para la descarga de vídeos para adultos (mayores de 18 años), por su contenido sexual. Es decir, es una aplicación para la búsqueda y descarga gratuita de porno desde internet. Basta con escribir la dirección del enlace, o poner las palabras clave sobre su buscador, y realizará la búsqueda a través de los portales de vídeos para adultos PornoTube, Yuvutu, Shufuni, XVideoHost, Pornkolt, PacoPorn y Pornhub. Probablemente te recordará a vDownloader, el mismo programa pero para todos los públicos (sin portales para adultos).
Además también funciona como conversor de vídeo. Es capaz de convertir cualquier vídeo a los formatos AVI (320×240 y 640×480), iPhone (compatible con iPod), para la consola PSP, Nokia N800/N810, MPEG, MP3 (sólo el audio), 3GP (teléfono), VCD (PAL y NTSC), SVCD (PAL y NTCS) y DVD (PAL y NTSC también).
Entre las opciones disponibles permite monotorizar el contenido del portapapeles y buscar automáticamente nuevas actualizaciones. Pero las opciones más útiles son la posibilidad de escoger el códec de vídeo AVI por defecto (msmpeg4v2, xvid, mpeg4 o wmv2), y el número de descargas simultáneas sin limitación (10 es el recomendado). La aplicación es freeware (gratuita) y multilenguaje, traducida a diez lenguas distintas. Por estar desarrollada en España, es evidente que el español es el idioma por defecto.
El centro de Madrid es siempre un bullicio de personas, arriba y abajo, comprando en las tiendas, tapeando en las tabernas, descansando en sus plazas o llegando a sus lugares de trabajo. La actividad económica de la capital del Estado español es siempre frenética y todos, si pueden, adelantan el paso.
La Noche en Blanco es una excelente iniciativa del Ayuntamiento de Madrid, una propuesta para trasladar a la noche el mismo (todavía más) bullicio del día. Se cierran todas las calles del centro de Madrid, las carreteras se vuelven peatonales y el ciudadano recupera la calle literalmente. La mayoría de las tiendas amplían sus horarios, y algunas los alargan hasta las tres de la madrugada. Se abren todos los museos y salas de exposiciones para la visita, gratuita, de todos los interesados (las colas son larguísimas). Las bandas de música recorren las calles animando a los ciudadanos. Y en cada plaza se organizan actividades culturales de todo tipo: una sesión de un pinchadiscos de RNE Radio3, una pantalla gigante para aprender pasos de baile, repartir globos con diferentes poemas atados al cordel, peleas de gallos (competición de rimas), actuaciones musicales de grupos noveles y más y más propuestas.
Ja sóc a Madrid, la capital de l’estat artificial espanyol. Una ciutat monumental que m’encanta per estar plena de gent que omple els carrers, amb grans edificis orgullosos de la seua arquitectura, seus de les empreses del capital més poderoses, llocs que cada dia apareixen a les notícies de la televisió, i tota mena de símbols que serveixen i són referència per a tot un país (encara que no siga el meu).
La majoria de les botigues de la ciutat, almenys en el centre, no tanquen al migdia. Totes són obertes per oferir els seus productes al client, i allarguen el seu horari fins quan ja es fa fosc. Però la majoria de botigues no són barates precisament, i els preus es pareixen molt a la meua estimada i cara Eivissa.
Però també té coses lletges, ben poc amagades, al mateix centre i davant la policia que passetja per casi tots els carrers. La prostitució, al carrer Montera per exemple, hi és present tot el dia. Matí i tarda les prostitutes s’ofereixen als vianants. Una situació desagradable per a jo, però m’ha sorprés el canvi respecte a altres ciutats que he visitat. He trobat que es dirigeixen a jo d’una manera molt directa, excessiva, i mica discreta: Hola cariño/guapo, ¿vamos a follar?. Però el que m’ha resultat violent és que hem tocassin, que passassin els límits del tacte i m’agaffassin el braç, i que m’intentassin posar la mà a l’esquena. No m’agradat mica mica.
Aquest estiu, just haver recuperat la llibertat, ho he aprofitat per viatjar. Per tot on m’ha convidat, per tot on m’esperaven amb els braços oberts i per tot on jo ja sabia que hi havia bona gent. He fet llargs trajectes en cotxe i en autocaravana, i he volat amb companyies low cost per travessar tot Europa o la mar. He visitat Brussel·les la capital d’Europa, Madrid la capital de l’estat espanyol, Eivissa sa meua estimadíssima casa, Menorca un paradís dins el Mediterrani, València a la Ciutat de les Arts i les Ciències, Toledo anterior capital de l’imperi espanyol i Tarragona al parc d’atraccions Port Aventura.
Aquesta semana ja he programat un nou viatge, una tornada a Madrid, però aquesta vegada uns quants dies més. Dins l’agenda bull La Noche en Blanco, una nit on tota la Madrid cultural és oberta per a tothom. Però també vull visitar referents de la cultura d’avantguarda i la tecnologia, com MediaLab Prado, La Casa Encendida o el diumenge al Rastro. Ens hi trobarem?
Si tu poses Creative Commons, i España, al cercador Google, entre els primers resultats es mesclarà un nom: David Bravo. David Bravo és un advocat, de Sevilla, especialitzat en la propietat intelectual. Ha defensat, amb èxit, els principals judicis front a pàgines web i programari vinculat al protocol P2P.
Peer to Peer és el nom d’un protocol dedicat a compartir, a compartir les teus coses i aprofitar les coses que comparteixen els damés. Et sona l’aplicació eMule? O els arxius de tipus torrent? Probablement si. David Bravo s’ha dedicat a explicar que, legalment, la descàrrega de material sense ànim de lucre no és delicte.
Pero l’advocat va més lluny i, ja com activista, denuncia la injustica que és el cànon digital. El sense sentit que és cobrar pel silenci, perquè està registrat a la Societat General d’Autors (SGAE). O els beneficis que suposa pels artistes la ràpida i massiva difussió de la seua feina mitjantçant aquesta eina que són les aplicacions basades en P2P.
Creative Commons, CopyLeft, P2P,… ¿Cuál es el estado actual, en España, de las alternativas al copyright? ¿Cuáles son los medios tecnológicos que facilitan el intercambio cultural? ¿Son legales? El mediático abogado David Bravo, especializado en la legislación sobre propiedad intelectual, coordina el ciclo Creative Commons en España desde el espacio CAMON de Alicante. Será este martes 15 de septiembre, mañana mismo, a partir de las 19:30h.
David Bravo defendiendo la descarga de archivos desde Emule.
Hi ha algunes costums peninsulars, algunes propostes de l’Estat Espanyol, unes poques tradicions espanyoles, que mereixen la meua aprovació. És evident que només podrien ser els dies festius, i alguns bon menjars seleccionats expressament.
Una d’aquestes és el pernil salat de la fotografia d’avui.
Ya lancé más de 5500 #tweets. Faltan pocas para llegar a las 30 listas #Twitter. Superados los 2000 friends en #Facebook. To be continued... 2 hours ago
Restaurantes Mallorca
