BlindWrite es una sencilla aplicación de grabación de CD y DVD, orientada a salvaguardar tus ficheros a través de una preventiva y muy recomendable copia de seguridad (backup). La interfaz, no por simple menos cuidada, muestra tres funciones básicas: copiar, leer y grabar.

La aplicación identifica sin problemas a las grabadoras de CD/DVD más populares, y es capaz de reconocer cualquier formato existente de DVD (DVD-R, DVD+R, DVD-RW, DVD+RW, DVD-RAM, DVD+R Doble Capa y DVD-R Doble Capa). Además soporta los formatos de imágenes más habituales: BlindWrite 4.x (.BWT), CloneCD (.CCD), Iso images (.ISO), Cuesheet/Binary (.CUE/.BIN) y Alcohol (.MDS). Aunque entre los formatos de imagen soportados no incluye al popular pero poco compatible Nero (.NRG).

BlindWrite es multilenguaje, disponible en más de treinta idiomas distintos, entre ellos el español de España y el español de Argentina por separado. También es personalizable, pudiendo escoger entre más de veinte pieles distintas (skins) para decorar su interfaz. Pero no es un programa gratuito, es shareware, por lo tanto sólo dispones de 21 días para probarlo y, si te gusta y cumple tus expectativas, comprarlo.

Información básica

- Licencia: Shareware
- Plataforma: Windows
- Precio: 19,99$
- Enlace descarga: BlindWrite

Artículo publicado en Bitelia.

El cap de setmana a Saragossa (Espanya), organitzant el Fórum de Educación amb el Consejo de la Juventud de España (CJE), foren dies plens d’anècdotes. Més d’un centenar de joves, amb la voluntat de transformar el sistema educatiu espanyol, i amb l’energia suficient per a fer-ho.

El dia només té 24 hores, si no descomptes les hores necessàries per a dormir. I, si vols aconseguir els teus objectius, i que no es quedin amb un grapat de bones intencions, només hi ha una manera: calendarització hora per hora, una organització perfectament coordinada, i persones capaces de resoldre qualsevol situació sempre amb un somriure. Per aquest motiu, la frase més celebrada del Fòrum fou Si no es resolutivo, cuelga (el telèfon). No hi havia temps per allagar converses que no arribarien enlloc.

Fotografia publicada al Fotolog.

La web 2.0, la web social, ha establecido una nueva forma de comunicarnos entre nosotros. Estar presentes en MySpace es imprescindible para cualquier grupo musical. Tuenti arrasa en España, mientras Facebook crece en todo el mundo. Twitter utiliza sólo 140 caracteres, un SMS, para comunicarse. Y Xing se especializa en seleccionar y conectar sólo a profesionales.

La tercera de las cuatro sesiones del Taller Asociacionismo 2.0 está dedicada a las Redes Sociales y la Identidad Digital. Este sábado 28 de noviembre, a partir de las 10h, en CAMON.

Windows Messenger está substituyendo a teléfono para todo tipo de conversaciones. Skype ha introducido la videoconferencia en las comunicaciones domésticas. Tuenti causa furor y ya es la página con más tráfico de toda España, por delante de Google. Cada día que pasa, Facebook se hace más y más grande en todo el mundo. Twitter utiliza sólo 140 caracteres para transmitir la actualidad en todo momento. MySpace continúa siendo la red preferida para los amantes de la música. Y tuCAMON aspira a ser la mayor biblioteca de contenidos en la red.

Ponencia invitada

Identidad digital, una perspectiva desde el marketing y la comunicación. A cargo de Rafael Guerra, director de la empresa de marketing, comunicación y diseño Símbolo – Ingenio Creativo.

Article publicat al CAMON.

El Fórum Educación 2009 és una trobada, organitzada pel Consejo de la Juventud de España (CJE), per a fixar quina és la opinió, els punts de vista, i les reclamacions que feim els joves sobre l’Educació. El Fòrum es divideix en tres eixos: Educació Universitària (EEES), Educació no Universitària (Secundària, Batxillerat i Mòdul) i Educació no Formal (Escoles de Temps Lliure i Educació no Reglada). Cada eix es divideix en tres Taules de Debat paral·leles i tres Taules d’Experiències. Cada taula hi ha ponents de primer ordre, que explicaran i ja fixaran posició.

La meua responsabilitat, si la meua, és l’eix Universitari. Hi hem convidat al Director General d’Universitats del Ministeri d’Educació Espanyol, el Director General d’Universitats del País Vasc, els representants sindicals d’Educació d’UGT i CCOO, un representant de l’associació europea d’estudiants ESU, un representant d’Investigadores Precarios,… Aquest cap de setmana, a Saragossa.

El Consejo de la Juventud de España (CJE) és la institució que coordinada a totes les associacions de joves de tot l’Estat Espanyol. Tots els Consells de la Joventut Autonòmics, com el Consell de la Joventut de les Illes Balears, hi formen part. I també hi participen les associacions de joves que tenen representació a la majoria de l’Estat Espanyol, com les Nuevas Generaciones del Partido Popular (la més gran), les joventuts del sindicat Comisiones Obreras (CCOO) o els joves de Cruz Roja Juventud.

La fotografia mostra una de les maratonianes sessions del Grup Operatiu responsable d’organitzar el Fórum Educación 2009. S’han fet cada vint dies a Madrid, a la seu del CJE, i cada dia (cada dia!) hem fet intercanvi d’emails i videoconferència. Tot necessari per organitzar el Fórum d’Educació més plural, obert i participatiu possible. Esperem que sigui, ho serà, tot un èxit.

Fotografia publicada al Fotolog.

La costum de fer tapes, molt comuna al sud de la Península Ibèrica, s’ha estés per a tota la Península Ibèrica i les Illes (http://anardetapes.cat). La varietat de tapes és enorme, adaptades al gust de cada un, i el seu preu s’ajusta a la majoria de butxaques. Tot i això, hi ha una sèrie de tapes comunes, molt habituals, que solen demanar-se casi sempre: tapa de truita, una de patates coents, la sempre present ensaladilla russa i… una tapa de polp!

Altres tapes hem semblen espantoses, com és la de sobrassada (comprada, per untar i a més mallorquina). O que omplen poc, com pot ser la de formatge. Un altre tema és si acompanyar la tapa amb un got de vi, una botella d’aigua o una canya. I per tu, quina és la teua tapa preferida? I amb quina beguda l’acompanyes?

Fotografia publicada al Fotolog.

Cada dia, molt sovent matí i tarda, al CAMON oferim una nova activitat vinculada amb el cinema, la fotografia, la informàtica, internet, la solidaritat, el medi ambient, la música, l’art,… La proposta es combina amb periòdiques exposicions a la mateixa sala, que utilitzen el suport tecnològic per a presentar les mostres més avantguardites. S’hi sumen almenys un concert setmanal de música, la majoria futures promeses de la música pop, indie i hiphop. S’ajunta una interessant proposta formativa, amb cursos oficials d’Apple i tallers per manetjar eines professionals d’edició de vídeo, audio i disseny gràfic.

A la fotografia d’avui m’acompanya Ícaro Moyano, Director de Comuncació de Tuenti. Segur que coneixes Tuenti, la xarxa social espanyola que sobretot triomfa entre les universitàries i els universitaris. El que potser no sabies és que ja ha superat a Google España en el nombre de visites, que és la pàgina web més visitada a l’Estat espanyol. Les seues xifres ja no es mesuren en milers, ho fan en mil·lions per dia o per mes.

Davant la típica pregunta del futur de Tuenti, Ícaro va destacar els dispositius mòbils (telèfons) com la línea d’atenció prioritària. Va apostar per la tèndencia local dins la xarxa, amb atenció preferent al teu entorn més proper. I també va anunciar, als propers mesos, un canvi considerable en el mercat dels cercadors de internet més populars (Google i Bing). Els cercadors passaran de localitzar pàgines emmagatzemades (el passat), a trobar els temes que es tracten al moment (el present), com ja fa Twitter per exemple.

Com a cloenda de la sessió, ben convençut, Ícaro Moyano va defensar que és moltíssim més rentable invertir en persones, en el talent, que en servidors per a sostenir l’augment del tràfic. Desde Tuenti volen reclutar als millors programadors, d’Espanya i del món sencer, paguen pel talent per davant de les màquines.

Imatge publicada al Fotolog.

El Museo Thyssen Bornemisza fou inagurat pels reis de l’Estat Espanyol l’any 1992. Es troba al Paseo del Prado, dins el privilegiat centre de Madrid, molt prop del Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol. El museu s’omple amb la colecció permanent de Carmen Thyssen-Bornemisza, que a partir dels any 80 es va dedicar a l’adquisició compulsiva d’obres d’art com a coleccionista.

Hi ha mols quadres diferents, la majoria religiosos, de pintors alemanys, holandesos i italians sobretot. Personalment m’agradat més la pintura més moderna: l’art abstracte i el pop art. La gran majoria de pintors que s’exposen ja són morts, però Monet, Picasso o Dalí són immortals i impresionants.

Una sorpresa molt agradable és trobar-me els folletons d’informació traduïts a les llengües oficials de l’Estat Espanyol: castellà, català, èuscar i gallec. En un museu és lògic, però he lamentat no poder fer cap fotografia al seu interior, encara que no fos a cap de les pintures exposades.

Imatge publicada al Fotolog.

vXdonloader es un programa para la descarga de vídeos para adultos (mayores de 18 años), por su contenido sexual. Es decir, es una aplicación para la búsqueda y descarga gratuita de porno desde internet. Basta con escribir la dirección del enlace, o poner las palabras clave sobre su buscador, y realizará la búsqueda a través de los portales de vídeos para adultos PornoTube, Yuvutu, Shufuni, XVideoHost, Pornkolt, PacoPorn y Pornhub. Probablemente te recordará a vDownloader, el mismo programa pero para todos los públicos (sin portales para adultos).

Además también funciona como conversor de vídeo. Es capaz de convertir cualquier vídeo a los formatos AVI (320×240 y 640×480), iPhone (compatible con iPod), para la consola PSP, Nokia N800/N810, MPEG, MP3 (sólo el audio), 3GP (teléfono), VCD (PAL y NTSC), SVCD (PAL y NTCS) y DVD (PAL y NTSC también).

Entre las opciones disponibles permite monotorizar el contenido del portapapeles y buscar automáticamente nuevas actualizaciones. Pero las opciones más útiles son la posibilidad de escoger el códec de vídeo AVI por defecto (msmpeg4v2, xvid, mpeg4 o wmv2), y el número de descargas simultáneas sin limitación (10 es el recomendado). La aplicación es freeware (gratuita) y multilenguaje, traducida a diez lenguas distintas. Por estar desarrollada en España, es evidente que el español es el idioma por defecto.

Información básica

- Licencia: Copyright
- Plataforma: Windows
- Precio: Freeware
- Enlace descarga: vXdonloader

Artículo publicado en Bitelia.

El centro de Madrid es siempre un bullicio de personas, arriba y abajo, comprando en las tiendas, tapeando en las tabernas, descansando en sus plazas o llegando a sus lugares de trabajo. La actividad económica de la capital del Estado español es siempre frenética y todos, si pueden, adelantan el paso.

La Noche en Blanco es una excelente iniciativa del Ayuntamiento de Madrid, una propuesta para trasladar a la noche el mismo (todavía más) bullicio del día. Se cierran todas las calles del centro de Madrid, las carreteras se vuelven peatonales y el ciudadano recupera la calle literalmente. La mayoría de las tiendas amplían sus horarios, y algunas los alargan hasta las tres de la madrugada. Se abren todos los museos y salas de exposiciones para la visita, gratuita, de todos los interesados (las colas son larguísimas). Las bandas de música recorren las calles animando a los ciudadanos. Y en cada plaza se organizan actividades culturales de todo tipo: una sesión de un pinchadiscos de RNE Radio3, una pantalla gigante para aprender pasos de baile, repartir globos con diferentes poemas atados al cordel, peleas de gallos (competición de rimas), actuaciones musicales de grupos noveles y más y más propuestas.

Imagen publicada en el Fotolog.

Ja sóc a Madrid, la capital de l’estat artificial espanyol. Una ciutat monumental que m’encanta per estar plena de gent que omple els carrers, amb grans edificis orgullosos de la seua arquitectura, seus de les empreses del capital més poderoses, llocs que cada dia apareixen a les notícies de la televisió, i tota mena de símbols que serveixen i són referència per a tot un país (encara que no siga el meu).

La majoria de les botigues de la ciutat, almenys en el centre, no tanquen al migdia. Totes són obertes per oferir els seus productes al client, i allarguen el seu horari fins quan ja es fa fosc. Però la majoria de botigues no són barates precisament, i els preus es pareixen molt a la meua estimada i cara Eivissa.

Però també té coses lletges, ben poc amagades, al mateix centre i davant la policia que passetja per casi tots els carrers. La prostitució, al carrer Montera per exemple, hi és present tot el dia. Matí i tarda les prostitutes s’ofereixen als vianants. Una situació desagradable per a jo, però m’ha sorprés el canvi respecte a altres ciutats que he visitat. He trobat que es dirigeixen a jo d’una manera molt directa, excessiva, i mica discreta: Hola cariño/guapo, ¿vamos a follar?. Però el que m’ha resultat violent és que hem tocassin, que passassin els límits del tacte i m’agaffassin el braç, i que m’intentassin posar la mà a l’esquena. No m’agradat mica mica.

Imatge publicadal al Fotolog.