Tapa de polp

La costum de fer tapes, molt comuna al sud de la Península Ibèrica, s’ha estés per a tota la Península Ibèrica i les Illes (http://anardetapes.cat). La varietat de tapes és enorme, adaptades al gust de cada un, i el seu preu s’ajusta a la majoria de butxaques. Tot i això, hi ha una sèrie de tapes comunes, molt habituals, que solen demanar-se casi sempre: tapa de truita, una de patates coents, la sempre present ensaladilla russa i… una tapa de polp!

Altres tapes hem semblen espantoses, com és la de sobrassada (comprada, per untar i a més mallorquina). O que omplen poc, com pot ser la de formatge. Un altre tema és si acompanyar la tapa amb un got de vi, una botella d’aigua o una canya. I per tu, quina és la teua tapa preferida? I amb quina beguda l’acompanyes?

Fotografia publicada al Fotolog.

Menorca i Eivissa, Eivissa i Menorca, culs remena

L’anterior volta que una guapa menorquina i un eivissenc ens trobàrem, fou a la monumental ciutat de Madrid. La següent vola que un eivissenc i una menorquina ens hem retrobat ha set a Sant Feliu de Guíxols (Girona). Per enmig, cada un pel seu compte, hem passetjat per Mallorca, Murcia, València, Barcelona, Madrid, casi Toledo i casi Frankfurt.

No ho podem evitar. Els activistes som uns cul remena que volem estar als llocs on es prenen les decisions. No per decidir només nosaltres, però si per decidir-ho quanta més gent millor. I, per suposat, sempre sempre per reivindicar més contundència, més compromís, més exigència i autoexigència.

Ja no falta tant per a final d’any, però encara ens queden un grapat de fórums, unes quantes trobades, un parell d’assemblees, i un fart d’actes on ens vorem, colze a colze, esquena a esquena i cara a cara. Sempre amb el puny aixecat a l’aire i un somriure per davant.

Imatge publicada al Fotolog.

Reciclar paper

Abans no coneixíem el reclicatge del fems (la brossa). Ho llancàvem tot al mateix poal, al mateix contenidor, i, com a molt, ens preocupàvem de reclicar el vidre. A pesar del seu cost econòmic, més o menys tothom és conscient de la necessitat del reciclatge, de destriar el fems segons sigui paper, vidre, plàtic o orgànic (sopris de menjar). El reciclatge és la demostració de com una política, teledirigida i ben plannificada, és capaç de conduir a la societat pel bon camí, i assumir el cost económic que suposa aquesta millora mediambiental.

A la imatge llançàrem a la brossa, al reciclatge de paper, el material propagandístic d’un company d’Unió Mallorquina. Un petit dubte fou si demanar un contenidor especial, precintat, pel gran grau de toxicitat que genera aquest partit a tot el que toca (corrupció).

Fotografia publicada al Fotolog.

Correllengua 2009 Eivissa

Divendres 23 d’octubre

13.00h Concert a s’Alamera
21.00h Sopar per la llengua al restaurant Can Bernat (20 €), amb ll’actuació de Biel Majoral i Delfí Mulet
Venda de tiquets a l’Institut d’Estudis Eivissencs i Llibreria Mediterrània

Dissabte 24 d’octubre a s’Alamera

Punt de trobada: estàtua Vara de Rey
17h Tallers per a infants i adults. Preparació de la cercavila
18.30h Sortida de la cercavila (capgrossos, dimonis, músics…)
19.15h Lectura del manifest
19.30h Concert amb Rock Garage
20.30h Correfoc amb les bruixes i dimonis Es Mals Esperits (Eivissa), els dimonis Enfocats (Mallorca)
21h Concert amb Gerard Quintana

Ja portam 6 anys de Correllengua!!!!

Forta i capaç, orgullosa de ser dona

Darrera la femenina i alegre fotografia s’amaga Verònica Melià. Una dona menorquina, formada a Barcelona, forta i capaç. Apasionada del teatre, si s’ha de definir per alguna cosa, o explicar a què es dedica, ella explica que és actriu i es dedica al teatre.

El seu compromís social l’ha convertit amb la Co-Coordinadora de Joves d’Esquerra Unida de totes les Illes Balears. Al mateix temps, és la Tresorera del Consell de la Joventut de les Illes Balears (acaparat per mallorquins). I aquest estiu ha donat una gran passa personal i aconseguit la somiada indepèndencia, s’ha emancipat i ara viu a un lloc idílic (Es Canutells) de la idílica illa de Menorca.

Per cert, la frase correspon a una camiseta del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), dins la seua campanya permanent contra la societat patriarcal que ens domina i ens condueix.

Imatge publicada al Fotolog.

Santa Assumpció

Ahir fou Santa Assumpció, festa estatal a tot l’Estat espanyol. Per aquest motiu són molts els llocs que feina que ahir dissabte no obriren. Per a molts pobles, són també les seues festes patronals. La calor de l’estiu, el mes d’agost, és ideal per organitzar festes aprofitant la frescor de la nit.

Qui m’acompanya a la fotografia, segur que ja ho has endevinat, es diu Assumpció. Fou la primera eivissenca, la primera dona i la primera persona que vaig conèixer a l’illa de Mallorca. Han passat onze anys, milers d’anècdotes i vivències, i continuam amb la mateixa alegria. Moltes felicitats madonna!!

Imatge publicada al Fotolog.

Encuentro de bloggers cubanos en Mallorca

La bloggera cubana @aguayaberlin, desde su blog http://desarraigos.blogspot.com, promueve Blogueando a Cuba, un encuentro de bloggers cubanos de dentro y fuera de la isla. el tema central será La blogosfera cubana: su impacto social, cultural, político y mediático. La fecha está prevista para este mes de agosto, entre el 14 y el 16. Y el lugar escogido es, ¡Palma de Mallorca!

Se ha intento realizar el evento simultáneamente en Miami y la Habana, pero la descoordinación y la falta de medios no lo han hecho posible. La sede de Blogueando a Cuba será Palma de Mallorca. A priori se busca y desea pluralidad, debate, intercambiar experiencias entre bloggeros, con Cuba y la blogosfera como transfondo. Para lograr la deseada pluralidad, la asistencia no está restringida sólo a blogueros cubanos, y se promueve la participación de todos los interesados en el tema, sean cubanos o no.

La sede oficial del evento será el Hotel Amic Horizonte de Palma. Y el programa de actividades, ya confirmado, puede consultarse desde la página web.

Concert de Manel i Cranc Pelut a Artà

El proper diumenge 2 d’agost es durà a terme, a Artà, el concert de Sant Salvador, enguany organitzat per l’OCB d’Artà i per l’Ajuntament de la localitat i amb la col·laboració de Joves de Mallorca per la Llengua. El castell de Sant Salvador serà l’escenari, a partir de les 21.30 hores, d’aquesta vetllada que comptarà amb les actuacions de Manel i de Cranc Pelut. Les entrades es poden adquirir anticipadament a 12 euros a Baba Discos d’Inca i de Manacor, al Teatre d’Artà i al local de l’Obra Cultural Balear a Palma (c. del Pare Bartomeu Pou, 31 baixos). El mateix dia 2 d’agost es podran adquirir a l’entrada del concert per 15 euros.

Els barcelonins Manel són un dels grups revelació del moment. Malgrat trobar-se a l’inici de la seva carrera musical, ja no són uns totals desconeguts en l’escena catalana. Des de la seva aparició a la llum pública l’any 2007 -varen aconseguir el Premi Joventut en el concurs de maquetes Sona 9- aquests quatre barcelonins varen anar acumulant públic i reconeixement, gràcies a la xarxa i al boca-orella. Finalment, l’aparició del seu primer treball discogràfic, Els millors professors europeus, els ha valgut el reconeixement de la crítica especialitzada i l’atenció dels mitjans de comunicació generalistes. Els millors professors europeus (2008) és una col·lecció de dotze cançons en les quals Manel ha inclòs les cinc peces que ja formaven part de la seva maqueta (Manel, 2007). L’univers de la seva proposta sorprèn tant per les lletres com per la manera d’arranjar les melodies. Així, la banda construeix cançons que parlen de dones estrangeres amb avís de bigotis llargs i blancs, de professors de nusos de corbata, o de botigues de ceràmica on potser desitjaràs canviar de vida per sempre, sense posar-se límits en la paleta d’instruments, que comprèn tant una secció de vents com un quartet de cordes, passant per ukeleles, bases electròniques, banjos i xiulets. A Manel, i el seu Els millors professors europeus, rigor, alegria, gravetat, lleugeresa, tradició i recerca entren dins el mateix sac, i és potser la raó per la qual les influències que se’ls han atribuït són ben àmplies: Beirut, Jaume Sisa, Herman Düne, Pau Riba, Bob Dylan… Manel són Guille Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé. www.myspace.com/gatmanel i www.manelweb.com.

Cranc Pelut és una banda formada l’estiu del 2008 per músics de Mallorca residents a Palma i a Santa Maria del Camí, que es caracteritza per l’experimentació amb diversos estils musicals i per la seva afecció pel directe. El resultat és energètic, curiós i personal: música sortida d’una cova per acompanyar les histories d’un animal d’aigua. Rondalles, faules, malsons i descàrregues escapen del món literari del Cranc Pelut per oferir una visió molt particular de la nostra realitat més directa. Damunt els escenaris són una criatura eclèctica i famolenca: funk, rock, reggae, rumba, raggamuffin. Han enregistrat una maqueta, Gran Cranc Pelut, amb cinc temes originals. www.myspace.com/crancpelut. Tots els temes del Cranc Pelut són originals i estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons i es poden copiar lliurement.

I’m loving it

La imatge d’avui és una alegria, una emoció, un reconeixement, una satisfacció personal, un passat feliç que continua al present. Ells són una de les parelles més estables, i per suposat la que més estim, de tota l’illa de Menorca. 10 anys, 10!, que són parella.

Ella és llicenciada en Turisme per la Universitat de les Illes. Una dona amb les coses molt clares, i decidida, que ja m’ha comentat la feliç noticia que abans veuré al seu fill/a que a tots dos legalment casats. Ell és estudiant d’Empresarials, amb un cor tant gran com la seua esquena. La força de les seues mans li donen també el polze necessari per ser un dels millors pintadors de figures de plom de tot l’Estat Espanyol. A més, és soci fundador i primer tresorer de l’associació Universitaris Compromesos.

Imatge publicada al Fotolog.

Anar de Tapes per Menorca

Menorca gaudeix d’una protecció especial, molt valorada pels menorquins, com a Reserva de la Biosfera reconeguda per la UNESCO. Aquest avantatge els ha permés aturar el ciment que omple les altres illes, particularment Eivissa, i poden plannificar més racionalment el seu creixement.

L’illa és també un lloc on cuiden molt la seua gastronomia. I, a qualsevol ciutat, és un bon lloc per Anar de Tapes. No hem paguen per fer publicitat, però jo disfruto menjant.

Imatge publicada al Fotolog.