Y en la calle, codo a codo, somos mucho más que dos

Dedicar-se als teus ideals, treballar per a millorar el món segons la teua pròpia ideologia, viure d’acord amb els teus principis, ser honest amb tu mateix i amb els que t’envolten, plantar cara al mostre més gran i molt més fort que tu, lluitar sense descans i sense desànim, o senzillament no fugir i abandonar… són qüestions intensíssimes, tant complicades com satisfactòries per un mateix.

Per sort per a tu, i per nosaltres, no estàs tot sol. Al pis de dalt, a l’edifici del costat, o al local on et prens una cervesa cada dissabte, et trobaràs gent disposada a compartir la teua lluita i realitzar els mateixos sacrificis per aconseguir un món molt millor. Al barri de Sant Blai o al de Benalua, al Pixies o al Cherokee Pub Tavern, a la ciutat de Madrid o al poble de Sant Vicent del Raspeig, ens hi trobaràs.

Imatge publicada al Fotolog.

Mig Any a Sant Vicent del Raspeig

Les festes de Moros i Cristians, a la majoria de pobles del País Valencià, són la festa major de cada poble. A les comarques del sud, la festa de Moros i Cristians més popular i contundent són les festes d’Alcoi, no les de la capital Alacant. La festa de Moros i Cristians que jo conec són les de Sant Vicent del Raspeig, on s’ajunten el major nombre de bons amics que jo conec.

Les festes de Moros i Cristians, oficialment, no duren més d’una setmana l’any. Però es viuen tant, es senten tant endins, que també es celebra el Mig Any. Al Mig Any cada una de les colles (les comparses) també desfilen pels carrers de la ciutat o el poble, però només amb els vestits de guerra. Aquests vestits són molt menys espectaculars, però més còmodes de portar i sobretot moltíssim més econòmics.

A Sant Vicent del Raspeig, per a celebrar que només falta mig any per a tornar a disfrutar dels Moros i Cristians una altra vegada, s’ajunten tots a un solar buit. Posen un gran escenari amb música a tot volum, i cada colla ofereix barra lliure pels seus membres. La fotografia mostra als companys de la comparasa dels Abbasires, ballant una cançó de desfilada mora.

Imatge publicada al Fotolog.

No és el lloc, és la gent

Aquest cap de setmana ha set ben complet, i molt divertit. Segons si la feina es complica més o menys a tuCAMON, a partir de les 22h (o les 23h, o la 1h), VicenteJuan de dia es converteix a VicenteJuan de nit. El lloc condiciona la companyia, però qui fa una nit memorable o no són tots els qui t’acompanyen, no el lloc. No estic amb la mateixa gent, ni faig les mateixes coses, a Sant Vicent del Raspeig, a Mutxamel o a la capital provincial i provinciana d’Alacant. Però a tots aquests llocs, i alguns altres, m’acompanyen els qui jo considero els meus bons i divertits amics, amb els qui estic més tranquil i còmode a la vegada.

Aquestes setmanes hem rebut la tornada d’Irene García, professional del Reiki, i dona alliberada que ha descobert un nou món d’experiències que esperen ser experimentades. Una feliç visita que esperam es repeteixi més sovent.

Imatge publicada al Fotolog.

PortAventura mola

Com ja vaig anunciar pel meu Twitter, aquest cap de setmana l’he passat amb uns bons amics a Tarragona, Vila-Seca, al parc d’atraccions PortAventura. Férem el viatge amb autocaravana, molt més cómoda del que jo creia. I ens acompanyaren una parella més, David i Marián, dos vesins de Sant Vicent del Raspeig molt, moltíssim, aficionats als jocs de taula.

No férem fotografies disfrutant de les atraccions, perquè la velocitat era exagerada, teníem por a perdre la càmera, i és ben segur que haurien sortit com a mínim mogudes Aprofitàrem molt bé el dia, i ens poguerem pujar a totes les atraccions considerades les més emocionants: Hurakan Condor (México)), Stampida i Tren en la mina (Far West), Tutuki Splash (Polynesia), Furius Baco (Mediterrània) i, per acabar el dia, el famossíssim Dragon Khan (Xina). A més de les atraccions també hi havia diferents espectacles tot el dia, amb actors i efectes especials. I per acabar, just abans de mitjanit, FiestAventura al llac de la Mediterrània.

Recomano anar a PortAventura, és molt i molt divertit. Espero, el més prompte possible, provar una tal Terra Mítica que cau per aquí prop (Benidorm). Però el que m’han recomanat, ara que ja anat a PortAventura, és el parc d’atraccions de la Warner, a Madrid, ambientat amb els superherois de DC Cómics (Batman i Superman). Hem vols acompanyar?

Imatge publicada al Fotolog.

Estam al teu costat ahir, sobretot avui, i també demà

Tenc el bon costum de només publicar les fotografies on jo hi surto bé. A més, sempre que és possible, selecciono on estic acompanyat exclusivament per les meues hermoses amigues. Però avui es mereix una excepció. Avui ha fallat el cos, ens ha deixat, la mare d’un gran amic i encara millor persona. L’enfermetat a vençut, i s’ha emportat a una jove dona que tampoc s’ho mereixia.

La imatge mostra a un tot un personatge santvicenter, un home irrepetible per sort dels seus vesins. Un home que viu dins la poesia, que la creació de tot tipus de cultura és la seua principal habilitat innata. Un home que m’ha obert totes les portes de Sant Vicent del Raspeig i, fins i tot, m’ha embolicat ben dins de les Grans Festes de Moros i Cristians. Imagina’t si és important per jo que fou ell qui… hem va presentar aquest racó digital que és el Fotolog: la meua primera passa dins la Web 2.0.

Amic meu, ja ho saps però estam al teu costat ahir, sobretot avui, i també demà. Una abraçada fortíssima!

Imatge publicada al Fotolog.

Conseller José Ramón García Antón fallece por infarto

El actual conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, José Ramón García Antón, ha fallecido hoy a los 61 años. No se le conocía ninguna dolencia cardíaca, pero este mediodía, mientras dormía la siesta en su casa, sufrió un infarto y falleció. Padre de cinco hijos, estaba casado con la alcaldesa de Sant Vicent del Raspeig, Luisa Pastor. Descansi en pau.

García Antón nació el 20 de marzo de 1948 en Sant Vicent del Raspeig, y era ingeniero de Caminos, Canales y Puertos por la Escuela Superior de Madrid. Fue Ingeniero Jefe del Ayuntamiento de Benidorm entre 1972 y 1993. Al mismo tiempo ejercía de profesor en la Universidad Politécnica de Valencia, en el Área de Ingeniería Hidráulica. Fue Presidente del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Alicante (1984-1995), y Gerente de la empresa pública de la Diputación de Alicante Proaguas-Costablanca (1993-1995).

Su carrera política empezó en 1995 como Director General de Obras Públicas, de la Conselleria de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes de la Generalitat Valenciana. Dos años después paso a ocupar la Subsecretaría de Obras Públicas de la misma conselleria. En 1998 ya fue designado conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes por el president Eduardo Zaplana. En el 2003, bajo el gobierno presidido por Francisco Camps, fue nombrado conseller de Infraestructuras y Transportes. En el 2007, y hasta hoy mismo, conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda.

Bajo su mandato, el 3 de julio de 2006, se produjo el accidente de metro más grave de la historia de España: al descarrilar un convoy de Metrovalencia murieron 43 personas. Como conseller de Infraestructuras de la Generalitat, destacó su defensa del polémico y derogado proyecto de Trasvase del Ebro. Sus adversarios políticos destacan su perfil y sus amplios conocimientos técnicos, por encima de los políticos.

El Sol, música en la calle

Sant Vicent del Raspeig és una ciutat (poble) universitària. Esta plena de pubs que ofereixen tot tipus de música per entretenir i atreure a la gent. És molt interessant poder disfrutar de música en viu, de qualitat, sense patir per la llista de discos venuts i sense recurrir a les ràdio fórmules.

L’Okavango i LaContinental, com ja sabeu, són els meus locals prefereits. Es allà on millor hem tracten com a client, on més amics s’ajunten al mateix temps, on més i millor hem serveixen, i on programen els genials Lokagafalta.

Però al Sol, també a la Plaça de l’Ajuntament del Raspeig, hi ha alguns amics que fan coses guais. Aquests propers mesos d’agost i setembre, dins la proposta Música en la calle. Una alternativa més, a la fresca, gratuïta i de qualitat, per a disfrutar a Sant Vicent. Benvinguda! Ho provarem i ho escoltarem.

Imatge publicada al Fotolog.

Vine al II FesFoc: el concert de la Gira a Fogueres

Un anys més, arriba el Fesfoc, la parada que La Gira-Festival Itinerant de Música en Valencià fa a la ciutat d’Alacant amb motiu de la festa de Fogueres. Enguany, La Gossa Sorda i Mugroman són els dos grups que actuaran al Campus de la Universitat d’Alacant (Pl.Europa), el dissabte 20 de juny a partir de les 22:30h. El concert és gratuït. Hi haurà servei d’autobusos (línia…) tota la nit des d’Alacant, per poder arribar a temps i després del concert poder continuar la festa de Fogueres a la ciutat.

El concert està organitzat per el Secretariat de Promoció del Valencià UA, el Consell d’Alumnes UA i el Vicerectorat d’Extensió Universitària de la UA, Alacant Rock, La Cívica d’Alacant i Escola Valenciana. L’any passat Obrint Pas i Aspencat van protagonitzar el Fesfoc, amb més de 3000 assistents.

Un descans obligat, però continuam a la Universitat

Els exàmens finals de juny, les Fogueres de Sant Joan, i la recuperació dels exàmens al juliol (culpa de Campus Jove), ens obliguen a aturar la lluita reivindicativa per una universitat Pública, Popular, Participativa i de Qualitat.

L’Assemblea d’Estudiants, que aconseguiren revolucionar la Universitat i reberen el suport electoral de la majoria dels alumnes, descansarem uns mesos. Tot i això, continuarem ocupant el soterrani de l’Aulari II, amb les portes obertes per a tothom que vullgui participar lliurament. L’EEES no descansa ni a l’estiu.

Universitaris Progressistes, http://uniprogres.blogspot.com, continuam les nostres dos vies de lluita: la institucional i la cultural. Participam en el Claustre General i, sobretot, estam implicats dins la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica. I continuam reivindicat la igualtat de les dones en aquesta societat patriarcal, la divertitat sexual dins i fora de la Universitat, la llengua pròpia (el català) al País Valencià i el còmic com a obra literària.

Imatge publicada al Fotolog.

L’ambició dels alumnes

Començàrem a una permanent com a personatges feiners, però sense responsabilitat. Ella Subdelegada de la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica. Jo Subdelegat segon, responsabilitat inventada expressament per ajudar tot el possible, però sense capacitat de decisió. Reconec que sempre vaig poder dir el que vaig voler, vaig ajudar el temps que la meva agenda hem deixava, i es reconeixia el meu criteri per experimentat.

Dos anys més tard, després de la renuncia de l’anterior Delegat, ella passa a ser Delegada. L’estructura no varia gaire, perquè hi continua havent una Secretària i una Tresorera: la columna vertebral i legal de la Delegació d’Alumnes. Però les dificultats apareixen, pels dubtes dels rols que cada una de la permanent ha d’assumir. Tot i això, l’elevat nivell d’autoexigència permet continuar programant activitats i defensant els drets dels alumnes davant els deliris dels professors.

La següent Assemblea General de la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica és un èxit de participació. La formen 74 claustrals, triats democràticament entre tots els alumnes de l’Escola Politècnica. La casualitat, la fermesa, la continuitat, la coherència i l’objectivitat hem converteixen en el Secretari d’aquesta Assemblea casi per accident.

Hem correspon a jo, conjuntament amb la Delegada i el Vocal en funcions que quedam, gestionar l’enfrontament (personal) entre diferents candidatures. Interpretar el Reglament, fixar les regles del joc (de veritat, això només és un joc) i redactar l’Acta. Per decisió personal, independent i pròpia, no formo part de cap de la nova permanent (i les dues candidatures m’ho oferiren). La dona que m’acompanya a la imatge, la Delegada de la Delegació, pels mateixos motius, decideix també donar una passa endarrera i no repetir responsabilitat.

Tots dos hem abandonat la responsabilitat dins la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica. Tots dos, encara com a representants dels alumnes que ens han votat, hemo oferit la nostra mà i experiència per ajudar, però ja sense responsabilitat per a decidir. Tots dos ens hem semi retirant amb la feina ben feta, acabada i tancada. La nova pernament no té cap lligam per així aconseguir tot el que es proposi. Molts ànims i molta més força!

Imatge publicada al Fotolog.