El Nadal ja ha arribat al poble de Sant Vicent del Raspeig. Aquest cap de setmana hem disfrutat de l’espectacle VillanCínicos, humor amb monòlegs i música a càrrec de Lokaga Falta (Regomello). El divendres estaren a La Continental (La Conti), i ompliren. El dissabte també actuaren a l’Okavango Lounge Café, d’on correspon la fotografia d’avui, i també ompliren.

L’espectacle VillanCínicos posa en qüestió aquest llibre tant sagrat com és la Biblia. Lokaga Falta ens conta la història de veritat, la realitat, de la relació entre Maria (la verge) i Josep (Sant). I evidenment es centra en els dies previs al naixament del Niño (nom) Jesús (cognom).

Vos ho perdereu? Els he vist mitja dotzena de voltes, i continuo disfrutant i riguent amb ells. Aquesta vegada vaig arribar tard, no hem pogueren reservar una cadira, però vaig trobar un lloc per a poder seure, enterra.

Fotografia publicada al Fotolog.

Lloc: Cherokee Pub Tavern (Alacant). Companyia: a la fotografia, les companyes de CAMON. Motiu: aniversari d’Adrián Caruana. Hora: després de mitjanit. Si, feia fred.

Una nit qualsevol, d’un dia qualsevol. Pot variar la ciutat (Madrid, Toledo, Saragossa, Palma, Alacant, Sant Vicent del Raspeig o Vila). També pot variar la companyia (CJE, CJIB, IU, EUPV, Joves, CAMON, UP, CJA, Unicómic, ACPV, UC, CIJE,…). L’hora és indeterminada, però casi sempre millor per la nit. I el més important: no té perquè existir un bon motiu, la bona companyia és la motivació principal.

Fotografia publicada al Fotolog.

Dedicar-se als teus ideals, treballar per a millorar el món segons la teua pròpia ideologia, viure d’acord amb els teus principis, ser honest amb tu mateix i amb els que t’envolten, plantar cara al mostre més gran i molt més fort que tu, lluitar sense descans i sense desànim, o senzillament no fugir i abandonar… són qüestions intensíssimes, tant complicades com satisfactòries per un mateix.

Per sort per a tu, i per nosaltres, no estàs tot sol. Al pis de dalt, a l’edifici del costat, o al local on et prens una cervesa cada dissabte, et trobaràs gent disposada a compartir la teua lluita i realitzar els mateixos sacrificis per aconseguir un món molt millor. Al barri de Sant Blai o al de Benalua, al Pixies o al Cherokee Pub Tavern, a la ciutat de Madrid o al poble de Sant Vicent del Raspeig, ens hi trobaràs.

Imatge publicada al Fotolog.

Les festes de Moros i Cristians, a la majoria de pobles del País Valencià, són la festa major de cada poble. A les comarques del sud, la festa de Moros i Cristians més popular i contundent són les festes d’Alcoi, no les de la capital Alacant. La festa de Moros i Cristians que jo conec són les de Sant Vicent del Raspeig, on s’ajunten el major nombre de bons amics que jo conec.

Les festes de Moros i Cristians, oficialment, no duren més d’una setmana l’any. Però es viuen tant, es senten tant endins, que també es celebra el Mig Any. Al Mig Any cada una de les colles (les comparses) també desfilen pels carrers de la ciutat o el poble, però només amb els vestits de guerra. Aquests vestits són molt menys espectaculars, però més còmodes de portar i sobretot moltíssim més econòmics.

A Sant Vicent del Raspeig, per a celebrar que només falta mig any per a tornar a disfrutar dels Moros i Cristians una altra vegada, s’ajunten tots a un solar buit. Posen un gran escenari amb música a tot volum, i cada colla ofereix barra lliure pels seus membres. La fotografia mostra als companys de la comparasa dels Abbasires, ballant una cançó de desfilada mora.

Imatge publicada al Fotolog.

Aquest cap de setmana ha set ben complet, i molt divertit. Segons si la feina es complica més o menys a tuCAMON, a partir de les 22h (o les 23h, o la 1h), VicenteJuan de dia es converteix a VicenteJuan de nit. El lloc condiciona la companyia, però qui fa una nit memorable o no són tots els qui t’acompanyen, no el lloc. No estic amb la mateixa gent, ni faig les mateixes coses, a Sant Vicent del Raspeig, a Mutxamel o a la capital provincial i provinciana d’Alacant. Però a tots aquests llocs, i alguns altres, m’acompanyen els qui jo considero els meus bons i divertits amics, amb els qui estic més tranquil i còmode a la vegada.

Aquestes setmanes hem rebut la tornada d’Irene García, professional del Reiki, i dona alliberada que ha descobert un nou món d’experiències que esperen ser experimentades. Una feliç visita que esperam es repeteixi més sovent.

Imatge publicada al Fotolog.

Com ja vaig anunciar pel meu Twitter, aquest cap de setmana l’he passat amb uns bons amics a Tarragona, Vila-Seca, al parc d’atraccions PortAventura. Férem el viatge amb autocaravana, molt més cómoda del que jo creia. I ens acompanyaren una parella més, David i Marián, dos vesins de Sant Vicent del Raspeig molt, moltíssim, aficionats als jocs de taula.

No férem fotografies disfrutant de les atraccions, perquè la velocitat era exagerada, teníem por a perdre la càmera, i és ben segur que haurien sortit com a mínim mogudes Aprofitàrem molt bé el dia, i ens poguerem pujar a totes les atraccions considerades les més emocionants: Hurakan Condor (México)), Stampida i Tren en la mina (Far West), Tutuki Splash (Polynesia), Furius Baco (Mediterrània) i, per acabar el dia, el famossíssim Dragon Khan (Xina). A més de les atraccions també hi havia diferents espectacles tot el dia, amb actors i efectes especials. I per acabar, just abans de mitjanit, FiestAventura al llac de la Mediterrània.

Recomano anar a PortAventura, és molt i molt divertit. Espero, el més prompte possible, provar una tal Terra Mítica que cau per aquí prop (Benidorm). Però el que m’han recomanat, ara que ja anat a PortAventura, és el parc d’atraccions de la Warner, a Madrid, ambientat amb els superherois de DC Cómics (Batman i Superman). Hem vols acompanyar?

Imatge publicada al Fotolog.

Tenc el bon costum de només publicar les fotografies on jo hi surto bé. A més, sempre que és possible, selecciono on estic acompanyat exclusivament per les meues hermoses amigues. Però avui es mereix una excepció. Avui ha fallat el cos, ens ha deixat, la mare d’un gran amic i encara millor persona. L’enfermetat a vençut, i s’ha emportat a una jove dona que tampoc s’ho mereixia.

La imatge mostra a un tot un personatge santvicenter, un home irrepetible per sort dels seus vesins. Un home que viu dins la poesia, que la creació de tot tipus de cultura és la seua principal habilitat innata. Un home que m’ha obert totes les portes de Sant Vicent del Raspeig i, fins i tot, m’ha embolicat ben dins de les Grans Festes de Moros i Cristians. Imagina’t si és important per jo que fou ell qui… hem va presentar aquest racó digital que és el Fotolog: la meua primera passa dins la Web 2.0.

Amic meu, ja ho saps però estam al teu costat ahir, sobretot avui, i també demà. Una abraçada fortíssima!

Imatge publicada al Fotolog.

El actual conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, José Ramón García Antón, ha fallecido hoy a los 61 años. No se le conocía ninguna dolencia cardíaca, pero este mediodía, mientras dormía la siesta en su casa, sufrió un infarto y falleció. Padre de cinco hijos, estaba casado con la alcaldesa de Sant Vicent del Raspeig, Luisa Pastor. Descansi en pau.

García Antón nació el 20 de marzo de 1948 en Sant Vicent del Raspeig, y era ingeniero de Caminos, Canales y Puertos por la Escuela Superior de Madrid. Fue Ingeniero Jefe del Ayuntamiento de Benidorm entre 1972 y 1993. Al mismo tiempo ejercía de profesor en la Universidad Politécnica de Valencia, en el Área de Ingeniería Hidráulica. Fue Presidente del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Alicante (1984-1995), y Gerente de la empresa pública de la Diputación de Alicante Proaguas-Costablanca (1993-1995).

Su carrera política empezó en 1995 como Director General de Obras Públicas, de la Conselleria de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes de la Generalitat Valenciana. Dos años después paso a ocupar la Subsecretaría de Obras Públicas de la misma conselleria. En 1998 ya fue designado conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes por el president Eduardo Zaplana. En el 2003, bajo el gobierno presidido por Francisco Camps, fue nombrado conseller de Infraestructuras y Transportes. En el 2007, y hasta hoy mismo, conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda.

Bajo su mandato, el 3 de julio de 2006, se produjo el accidente de metro más grave de la historia de España: al descarrilar un convoy de Metrovalencia murieron 43 personas. Como conseller de Infraestructuras de la Generalitat, destacó su defensa del polémico y derogado proyecto de Trasvase del Ebro. Sus adversarios políticos destacan su perfil y sus amplios conocimientos técnicos, por encima de los políticos.

Sant Vicent del Raspeig és una ciutat (poble) universitària. Esta plena de pubs que ofereixen tot tipus de música per entretenir i atreure a la gent. És molt interessant poder disfrutar de música en viu, de qualitat, sense patir per la llista de discos venuts i sense recurrir a les ràdio fórmules.

L’Okavango i LaContinental, com ja sabeu, són els meus locals prefereits. Es allà on millor hem tracten com a client, on més amics s’ajunten al mateix temps, on més i millor hem serveixen, i on programen els genials Lokagafalta.

Però al Sol, també a la Plaça de l’Ajuntament del Raspeig, hi ha alguns amics que fan coses guais. Aquests propers mesos d’agost i setembre, dins la proposta Música en la calle. Una alternativa més, a la fresca, gratuïta i de qualitat, per a disfrutar a Sant Vicent. Benvinguda! Ho provarem i ho escoltarem.

Imatge publicada al Fotolog.

Un anys més, arriba el Fesfoc, la parada que La Gira-Festival Itinerant de Música en Valencià fa a la ciutat d’Alacant amb motiu de la festa de Fogueres. Enguany, La Gossa Sorda i Mugroman són els dos grups que actuaran al Campus de la Universitat d’Alacant (Pl.Europa), el dissabte 20 de juny a partir de les 22:30h. El concert és gratuït. Hi haurà servei d’autobusos (línia…) tota la nit des d’Alacant, per poder arribar a temps i després del concert poder continuar la festa de Fogueres a la ciutat.

El concert està organitzat per el Secretariat de Promoció del Valencià UA, el Consell d’Alumnes UA i el Vicerectorat d’Extensió Universitària de la UA, Alacant Rock, La Cívica d’Alacant i Escola Valenciana. L’any passat Obrint Pas i Aspencat van protagonitzar el Fesfoc, amb més de 3000 assistents.