El Guernica és el famossíssim quadre, pintat per Pablo Picasso, que recrea el bombardeig que va patir la ciutat de Guernika durant la Guerra Civil espanyola. Fou un atac devastador contra la població civil, realitzat pels bombarders alemanys i italians, alïats del bàndol nacional (blaus). El quadre vol mostrar l’horror, i el brutal patiment, de qualsevol guerra.

El quadre s’exposa a la segona planta del Museo Reina Sofía de Madrid, i sense dubte és l’obra art més visitada i més espectacular. El seu tamany arriba a ser monumental, vigilat permanent per dues assistents i un ample perímetre marcat que no es pot travessar. Els seus visitants, que omplen la sala tot el dia, fan un grapat de fotografies (sempre sense flaix).

Fotografia publicada al Fotolog.

Benetússer es una petita població del País Valencià, a l’Horta Sud, de quinze mil habitants. Està a només a 5 km de la ciutat de València, i encara forma part del denominat cinturó roig que volta a la ciutat de Valencià.

La setmana passada, el col·lectiu local d’Esquerra Unida va organitzar un homenatge al poeta Marcos Ana. L’objectiu, a més de presumir del compromís entregat del poeta, fou també un homenatge als milers de persones empresonades per la dictadura franquista, i donar una passa més per a recuperar la memòria històrica dels qui es sacrificaren per la llibertat, la justicia i la república.

Què feien els companys Joves de Benetússer a la ciutat d’Alacant? Aquest cap de setmana hem organitzat una Trobada de Joves de tot el País Valencià. L’hem dedicat a elaborar el material de propaganda que farem servir els propers mesos per a reforçar la visibilitat del nostre missatge: radicalment d’esquerres i profundament anticapitalista.

Imatge publicada al Fotolog.

Se celebrará en Rivas Vaciamadrid entre el 24 y el 27 de septiembre. El plazo de inscripción estará abierto entre el 3 de agosto y el 20 de septiembre.

Las alternativas económicas desde la izquierda, tanto desde el punto de vista local como europeo, el desarrollo sostenible, la negociación colectiva, la situación política y las perspectivas de Izquierda Unida, y las experiencias de gestión de IU son algunos de los temas que se van a desarrollar en la Universidad de Verano de IU, que, organizada por la Fundación Europa de los Ciudadanos, tendrá lugar en Rivas Vaciamadrid, entre los días 24 y 27 de septiembre.

El programa aún no está cerrado, pero podemos adelantar algunos de los ponentes que intervendrán en los talleres y mesas redondas del curso:

* Cayo Lara, Coordinador General de IU.
* Gregorio Gordo, coordinador de IU-CM
* Gaspar Llamazares, diputado de IU
* Willy Meyer, eurodiputado de IU
* Adolfo Barrena, Secretario de Territorio y Sostenibilidad de IU
* Eberhard Grosske, Secretario de Política Municipal de IU
* Miren Etxezarreta, catedrática de Economía de la Universidad de Barcelona.
* José Antonio García Rubio, responsable federal de Economía y Trabajo de IU.
* Noemí Martí, consejera de bienestar social y vivienda del Principado de Asturias
* Andres Ocaña, Alcalde de Córdoba
* Carmen Chacón, miembro de la ejecutiva confederal de CCOO.
* Jorge Riechmann, profesor de Filosofía Moral de la Universidad Autónoma de Madrid.
* Yayo Herrero, de la Coordinadora Estatal de Ecologistas en Acción
* Cristina Carrasco, profesora de Teoría Económica de la Universidad de Barcelona.
* Joaquín Arriola, profesor de Economía Política de la Universidad del País Vasco.
* Joan Subirats, Catedrático de Ciencia Política de la Universidad de Barcelona
* Josefa Medrano, concejala de Participación Ciudadana del Ayuntamiento de Sevilla.
* Gemma Galdón, investigadora del Instituto de Gobierno y Políticas Públicas de la Universidad Autónoma de Barcelona.

El plazo para inscribirse en el curso estará abierto entre los díasl 3 de agosto y 20 de septiembre de 2009. Quienes quieran participar, deberán descargarse la la ficha de inscripción (WORD o PDF) y enviarla debidamente cumplimentada por fax o correo electrónico a la atención de Zuberoa Aguirre.

Mail: fundacion2@zquierda-unida.es

Fax: 91 721 98 08

FEC

Fa 73 anys, el 19 d’agost de 1936, va morir el poeta Federico García Lorca. Fou assassinat pels feixistes, que s’aixecaren contra la democràcia, la república, els treballadors, l’esquerra i contra qualsevol que no pensàs com la dreta i no defensàs a l’església. El fussilaren, el mataren, l’enterraren en una fossa comuna i anònima, però no aconseguiren esborrar el seu record, el seu compromís i l’exemple de Federico García Lorca. Descansi en pau!

Federico García Lorca fou un excepcional poeta, un excel·lent dramaturg (teatre) i un home de lletres irrepetibles. Però també obertament homosexual i favorable al Front Popular (esquerres). Per aquests motiu fou assassinat. La fotografia d’avui pretén esser un petit homenatge a aquesta grandíssima figura:

CANCIÓN DEL MARIQUITA (Juegos)

El mariquita se peina
en su peinador de seda.

Los vecinos se sonríen
en sus ventanas postreras.

El mariquita organiza
los bucles de su cabeza.

Por los patios gritan loros,
surtidores y planetas.

El mariquita se adorna
con un jazmín sinvergüenza.

La tarde se pone extraña
de peines y enredaderas.

El escándalo temblaba
rayado como una cebra.

¡Los mariquitas del Sur,
cantan en las azoteas!

Imatge seleccionada per @mmoroca.

Imatge publicada al Fotolog.

Glòria Marcos, anterior Coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià, deixa les Corts Valencianes per donar pas a la seua companya, i actual Coordinadora d’EUPV, Marga Sanz.

Al setembre tornarà a la seua feina com a professora, i treballarà en una fundació sobre el debat polític. El que més valora de tota la seua trajectòria és el contacte amb els moviments socials, i la gent que ha confiat amb la coherència d’EUPV,on hi continuarà militant.

Imatge publicada al Fotolog.

Abans de partir cap a Eivissa, a la seu d’Esquerra Unida celebràrem el 50è aniversari de la Revolució aconseguida a l’illa de Cuba. Convidàrem a l’Agregado Económico de l’Ambaixada Cubana, Eduardo Santos Canalejo, perquè ens explicàs com aconseguir llançar la Revolució i triomfar, com suportar el bloqueig i l’ofegament de la primera potència mundial militar i econòmica (Estats Units) i, sobretot, com continuar essent exemple cinquanta anys després.

És evident que la Revolució Socialista Cubana va triomfar gràcies al suport popular. Però, perquè no s’ha trencat el sistema polític amb un colp d’estat com en altres experiències similars com el Xile de Salvador Allende o la II República espanyola? Perquè a la Revolució s’expulsaren tots els enemics del sistema socialista, perquè l’èxercit, que té el poder militar, també és socialista.

La bandera que cobreix al Secretari d’Organització de les Joventuts Comunistes de tot el País Valencià és la cubana. El seu disseny va inspirar l’elaboració de la meua bandera, l’estelada independentista, com a símbol per a reivindicar l’alliberament de la meua nació, sotmesa baix l’espanyola i la francesa.

Imatge publicada al Fotolog.

Ell fou l’anterior Coordinador (número 1) de Joves d’Esquerra Unida de la ciutat d’Alacant. Ell és membre del Consell Polític de Joves de tot el País Valencià. Ell és el Secretari d’Organització (número 2) de les Joventuts Comunistes de tot el País Valencià. A la vegada, és el Secretari de Finances de les Joventuts Comunistes d’Alacant.

També és seguidor de l’Hèrcules C.F., membre fundador de la Penya Negre Lloma. Alacantonista reconegut, desitja ser ciutat autònoma i només reconeix Elx com aquella aldea al lado de Torrellano. A nivell digital es coneix com @soyfacil (yahoo.es). I, com no podir ser d’altra manera, és un orgullós membre de la classe treballadora.

I ja està? No! La fortalesa de la seva ideologia el permet ser un lluitador incansable. Sempre amb un somriure, lluita al costat dels més febles per la justicia social, la igualtat de totes les persones i aconseguir un món just. Sempre escoltarà la teva proposta i, si estàs al costat dels més desfavorits, ell t’ajudarà amb les mans, els peus i els seus principis.

Imatge publicada al Fotolog.

Eivissa (Ibiza pels ignorants) és una fantàstica illa del Mar Mediterrani, un paradís conjuntament amb Formentera que és al costat. Els mesos d’hivern es queda dormida, amb poques possibilitats de gaudir d’un treball digne i estable. Els mesos d’estiu desperta, s’aixeca, duplica la seva població i colapsen l’autopista que l’esgarra de cap a cap. Però també, a l’estiu, es converteix en el referent (no un referent més) mundial. És a Eivissa on els DJs es fan populars a tot el món, on es presenta la música que els joves ballarem tot l’any als clubs, on es llueixen els cossos més espectaculars, on es presumeix de la moda més influent i on primer es proven el efectes de les noves drogues (els efectes de les velles ja els coneixem). Com anècdota, cada any almenys un britànic es mata intentant botar de balcó a balcó tot beguts per la matinada.

Els meus pares m’expliquen l’obligació d’emigrar a Alemanya, o Veneçuela, per aspirar a un futur econòmic digne. Els meus avis m’expliquen com emigraven a Cuba, o fugien de la fam amb un llaut (vaixell tradicional) fins Algèria (Àfrica). Els llibres d’història expliquen com Formentera fou un camp de concentració feixista (franquista) per la Guerra Civil espanyola. I la història popular, la història dels vencedors sobre els vençuts, explica com els rojos vengueren de fora i mataren a molts bons eivissencs conservadors.

La imatge correspon a la primera, i única, industria de l’illa: l’extracció de sal de Ses Salines, propietat de Salinera Española. Es ven com a producte de luxe a Brussel·les, la capital d’Europa. Jo l’agafo a grapats de la muntanya blanca que produeix Ses Salines.

Imatge publicada al Fotolog.

La meva recuperada llibertat hem permet viatjar amunt i avall, d’un dia per un altre, allà on hi hagi amics meus i lluites per a reivindicar. La darrera vegada fou a Madrid, la capital del Regne d’Espanya.

La fotografia fou feta a LaRepública, uns dels locals de trobada dels qui lluitem per deixar de ser súbdits i arribar a ser ciutadans. M’acompanyaren, d’esquerra a dreta, el President del Consell d’Estudiants de la Universitat de Mallorca, el responsable de formació de la Unión de Juventudes Comunistes (UJC) a Madrid, i la Vocal del Consejo de la Juventud de Espanya.

Imatge publicada al Fotolog.

Cada vegada és més habitual trobar banderes republicanes a les manifestacions. Els principis republicans de millora de la democràcia, igualtat entre totes les persones, més drets i més justicia social són cada vegada més presents. No es redueixen només a canviar el model per a triar al cap de l’Estat.

La fotografia és d’ahir, Dia Internacional del Treball. Qui soté la bandera és el personatge és conegut com a YuYu: mestre foguerer de les Fogueres de Sant Joan, fundador de la penya de l’Hèrcules Negre i Lloma i militant de la CGT com a treballador de la Bonni.

Imatge publicada al Fotolog.