Universitarios Progresistas, la asociación de estudiantes que lucha por una universidad pública y de calidad desde la Universidad de Alicante, rechaza la subida del 3% de las tasas de matrícula universitaria impuesta por el gobierno valenciano.

En Consejo de Coordinación Universitaria, que es el órgano que fija el intervalo que pueden subir las tasas universitarias a nivel estatal, estableció una horquilla entre el 0,2 y el 3,8%. En el País Valencià el gobierno del Partito Popular ha escogido un 3%, muy por encima del mínimo legal del 0,2%. Pero lo más grave es que supera en más del doble, ¡el doble!, la subida del IPC. El IPC de julio cerró al 1,35%, y la media mensual se sitúa en el 1,41%. El coste para pagar la matrícula sube más del doble (3%) que el coste de la vida (1,41%).

Además, por si todavía no fuera suficiente subida, los gastos de gestión de secretaría (burocracia) y la expedición de títulos suben también hasta un 2.8%. ¿Dónde está la preocupación del gobierno valenciano por los jóvenes y estudiantes? ¿Por qué este afán recaudatorio a repartir entre las universidades? Todos estamos en crisis, y los jóvenes precarios que queremos estudiar todavía más, con un futuro lleno de paro.

Vicente Juan, Tesorero de Universitarios Progresistas

Els exàmens finals de juny, les Fogueres de Sant Joan, i la recuperació dels exàmens al juliol (culpa de Campus Jove), ens obliguen a aturar la lluita reivindicativa per una universitat Pública, Popular, Participativa i de Qualitat.

L’Assemblea d’Estudiants, que aconseguiren revolucionar la Universitat i reberen el suport electoral de la majoria dels alumnes, descansarem uns mesos. Tot i això, continuarem ocupant el soterrani de l’Aulari II, amb les portes obertes per a tothom que vullgui participar lliurament. L’EEES no descansa ni a l’estiu.

Universitaris Progressistes, http://uniprogres.blogspot.com, continuam les nostres dos vies de lluita: la institucional i la cultural. Participam en el Claustre General i, sobretot, estam implicats dins la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica. I continuam reivindicat la igualtat de les dones en aquesta societat patriarcal, la divertitat sexual dins i fora de la Universitat, la llengua pròpia (el català) al País Valencià i el còmic com a obra literària.

Imatge publicada al Fotolog.

Començàrem a una permanent com a personatges feiners, però sense responsabilitat. Ella Subdelegada de la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica. Jo Subdelegat segon, responsabilitat inventada expressament per ajudar tot el possible, però sense capacitat de decisió. Reconec que sempre vaig poder dir el que vaig voler, vaig ajudar el temps que la meva agenda hem deixava, i es reconeixia el meu criteri per experimentat.

Dos anys més tard, després de la renuncia de l’anterior Delegat, ella passa a ser Delegada. L’estructura no varia gaire, perquè hi continua havent una Secretària i una Tresorera: la columna vertebral i legal de la Delegació d’Alumnes. Però les dificultats apareixen, pels dubtes dels rols que cada una de la permanent ha d’assumir. Tot i això, l’elevat nivell d’autoexigència permet continuar programant activitats i defensant els drets dels alumnes davant els deliris dels professors.

La següent Assemblea General de la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica és un èxit de participació. La formen 74 claustrals, triats democràticament entre tots els alumnes de l’Escola Politècnica. La casualitat, la fermesa, la continuitat, la coherència i l’objectivitat hem converteixen en el Secretari d’aquesta Assemblea casi per accident.

Hem correspon a jo, conjuntament amb la Delegada i el Vocal en funcions que quedam, gestionar l’enfrontament (personal) entre diferents candidatures. Interpretar el Reglament, fixar les regles del joc (de veritat, això només és un joc) i redactar l’Acta. Per decisió personal, independent i pròpia, no formo part de cap de la nova permanent (i les dues candidatures m’ho oferiren). La dona que m’acompanya a la imatge, la Delegada de la Delegació, pels mateixos motius, decideix també donar una passa endarrera i no repetir responsabilitat.

Tots dos hem abandonat la responsabilitat dins la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica. Tots dos, encara com a representants dels alumnes que ens han votat, hemo oferit la nostra mà i experiència per ajudar, però ja sense responsabilitat per a decidir. Tots dos ens hem semi retirant amb la feina ben feta, acabada i tancada. La nova pernament no té cap lligam per així aconseguir tot el que es proposi. Molts ànims i molta més força!

Imatge publicada al Fotolog.

Homenatge
26 de maig de 2009
20:30 h
Sala Altamira
Seu Ciutat d’Alacant

Hi intervindran el rector de la Universidad d’Alacant, Ignacio Jiménez Raneda; la directora del CEMAB, Carmen Alemany Bay, i els professors de la UA, José Carlos Rovira i Remedios Mataix.

Es projectarà un vídeo inèdit amb imatges de l’escriptor.

Entrada lliure, limitada a l’aforament de la sala.

Més informació

Cartell

Aquesta imatge és reclamada i molt esperada per algun(es). Una altra vegada amb camia i calçons. No tenc constum a portar camia, molt menys americana i només una volta a l’any corbata. Diuen, les dones i la meva santa mare, que hem senta moltíssim bé però…

De moment no forma part del meu vestuari habitual. Els traje, la jaqueta i la corbata m’identifica amb una classe social que m’ha oprimit i contra la que he lluitat, estic lluitant i continuaré rebutjant. Ho veig com una disfressa, com una roba que m’apreta i no hem deixa respirar amb total llibertat. Potser és culpa de la meva infantesa, però jo no renunciaré a la il·lusió.

Imatge publicada al Fotolog.

¿Que les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de paciencia y asco?
¿Sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?

también les queda no decir amén
no dejar que les maten el amor
recuperar el habla y la utopía
ser jóvenes sin prisa y con memoria
situarse en una historia que es la suya
no convertirse en viejos prematuros

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de rutina y ruina?
¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?

les queda respirar, abrir los ojos
descubrir las raíces del horror
inventar paz así sea a ponchazos
entenderse con la naturaleza
y con la lluvia y los relámpagos
y con el sentimiento y con la muerte
esa loca de atar y desatar

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?

también les queda discutir con dios
tanto si existe como si no existe
tender manos que ayudan, abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno
sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines del pasado
y los sabios granujas del presente.

Mario Benedetti

Hoy ha muerto Mario Benedetti. Nos queda su obra: Benedetti leído por Benedetti en la Biblioteca Virtual Cervantes.

Sant Vicent del Raspeig és un poble, que desitja convertir-se en ciutat, al costat de la capital de provincia Alacant. El seu creixement, sobretot, és gràcies a la Universitat d’Alacant, on 30.000 persones (entre alumnes, professors i treballadors) hi conviuen 5 dies a la setmana tot l’any.

La Universitat és construida sobre els terrenys que abans ocupava un aeroport republicà a la Guerra Civil espanyola. Els edificis de la Facultat d’Educació, ara reformats, eren els barracons que ocupaven els soldats. La presència de tants alumnes fomenta el mercat inmobiliari de lloguer, i els negocis de cafeteries, pubs i sales de festa i concerts.

Aquesta propera setmana es celebrarà el III Aniversari de l’Okavango, http://okavangoloungecafe.com. Començarà aquest dijous 14 de maig amb l’actuació de… Lokagafalta!

Imatge publicada al Fotolog.

Avui, dimarts 28 d’Abril, la Plataforma per l’Ensenyament Públic convoca una vaga general. A Alacant a les 19h davant la Direcció Territorial d’Educació (Casa de les Bruixes).

10 raons:

1 Xarxa de centres deficients

2 Volen 0-3 anys pública

3 Manca de professorat

4 Falten educadors i fisioterapeutes

5 Matriculació no selectiva

6 Més especialistes en llengües estrangeres

7 Exigim el requisit lingüístic

8 No a l’EPC en anglés

9 Programmes reals contra el fracàs escolar

10 Ensenyament públic i gratuit

Veure en línia : http://www.fontdemoradimissio.org

Imatge publicada al Fotolog.

L’Assemblea d’Estudiants de la UA, amb la seva contundent oposició a la mercantilització de l’educació universitària, ha capgirat a la pròpia Universitat. Ha acampat ocupant els passadissos dels Aularis I i II, informant als alumnes de tot el que implica la reforma de Bolonya. Ha set capaç de bloquetjar sencer l’Edifici del Rectorat, sense que la seguretat privada fos capaç d’aturar-ho. I, el més important, ha donat el pas de presentar-se a les eleccions (amb la candidatura lA pE) i guanyar-les!

Però la feina no s’atura, només s’ha començat. El més inminent: la vaga general en l’Educació del País Valencià, convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic pel 28 d’aquest mes. I continuem analitzant la burocràcia universitària per obrir els òrgans de representació, aconseguir una major participació reformant els seus reglaments.

La imatge recull un dia de festa, sense planificar-ho, entre els members de l’Assemblea més actius. Seguint l’estil llibertari, sense saber l’hora i el lloc fins el mateix moment. Però oberta a la participació i el divertiment de tots els qui ens volgueren acompanyar. plens d’alegria, convidant a tothom a disfrutar.

Imatge publicada al Fotolog.

Aquesta setmana he disfrutat d’un debat prou interessant. Per què dedicam el nostre temps a la lluita social? Per què participam en associacions sense ànim de lucre? Per què no faltam a cap manifestació que exigeixi, al carrer, més drets pels qui menys tenen? Per què militam en un partit polític que vol revolucionar la societat actual? Perquè el feixisme té mil cares, és present a tots els fronts i nosaltres som… lluitadors antifeixistes a Alacant, les Illes, l’Estat Espanyol, a casa, a la Universitat, al lloc de feina,…

La imatge mostra als meus companys, Ángel i Marisol, a la manifestació pel Dia de la Dona Treballadora. La pancarta reinvindica el dret a poder avortar del gènere amb el que naixem, igual que l’avort és ja un dret social aconseguit.

Imatge publicada al Fotolog.